Fa dies que l’acord comercial entre la Unió Europea i els Estats Units depèn de la voluntat d’una sola persona, que ocupa el despatx oval de la Casa Blanca. A Brussel·les augmentaven ahir els nervis en espera que el president dels Estats Units, Donald Trump, comuniqués d’alguna manera la seva opinió sobre el resultat dels tres mesos de negociacions entre les
dues bandes de l’ Atlàntic per arribar a una solució a la guerra comercial.
Però, de moment, no ha arribat la carta que el magnat va prometre per anunciar els nous aranzels ni cap missatge sobre el tema a Truth Social, la seva xarxa social, el web del qual comproven constantment a la capital comunitària. Tampoc no hi va haver missatges de l’encarregat de les negociacions per la part europea, el comissari de Comerç, Maros Sefcovic, que dimecres es mostrava convençut davant del Parlament Europeu que Europa estava a punt per signar un acord, “fins i tot els pròxims dies”, i no esperar fins a l’1 d’agost, la nova data a què Washington ha ajornat el límit per arribar a una solució acordada.
Per si de cas, la Comissió Europea ja té a punt els dos paquets de contramesures per respondre als EUA en cas que Trump canviï d’opinió i decideixi anar a l’enfrontament obert. El primer paquet, valorat en 21.000 milions d’euros, és el que van formular en resposta als primers aranzels dels Estats Units, sobre l’acer i l’alumini –aleshores, del 25%; ara, del 50%–, i l’aplicació dels quals es va suspendre per donar espai a les negociacions.
La segona llista és la que la Comissió Europea va proposar per contrarestar els anomenats aranzels “recíprocs” i les tarifes sobre els cotxes, amb un valor rebaixat dels 95.000 milions inicials als 72.000 milions en exportacions nord-americanes. La retallada, ja esperada, s’ha fet després de consultes amb la indústria i amb els estats membres. En espera de comprovar la llista final, la proposta europea plantejava taxes a l’aviació, els motors o el conegut bourbon nord-americà.
La Comissió s’obre a ajornar la suspensió del primer paquet de resposta si cal més temps
La suspensió d’aquest primer paquet de contramesures expira dimarts a la matinada, quan, si no hi ha acord, entrarien automàticament en vigor. Això podria canviar fàcilment en qualsevol moment, també davant la possibilitat que aleshores Trump no s’hagi decidit i calgui més temps per negociar. “Bàsicament, si pren una decisió política per estendre la suspensió, aleshores estendrem la suspensió”, va indicar el portaveu de Comerç de la Comissió Europea, Olof Gill.
La setmana va començar amb optimisme a Brussel·les després d’una nova trucada entre Trump i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que, pel que sembla, va anar molt bé. Tot semblava que apuntava que el mateix dimecres, el dia que suposadament s’havien marcat les dues parts per tancar aquest serial, s’anunciaria un principi d’acord, un marc fundacional sobre el qual continuar treballant, que tindria unes tres o quatre pàgines. Alguna cosa deu haver passat, però a Brussel·les continuen confiats que és qüestió de dies que surti.
Al principi s’assumia que la Unió Europea acceptaria les tarifes base del 10%, amb unes quantes excepcions per a l’aviació o les begudes alcohòliques –tot i que ahir el sector del vi francès expressava preocupa-cions per quedar-ne fora–. Alhora, les últimes negociacions anaven encaminades a preservar sectors que Trump vol castigar especialment: els cotxes, l’acer, l’alumini, els productes farmacèutics i els semiconductors.
La pregunta ara mateix és si hi haurà fumata blanca abans de dilluns, quan els ministres responsables de Comerç dels Vint-i-set tenen una reunió a Brussel·les que estaria sobretot centrada en aquestes negociacions. Molt canviarà si aleshores Trump ja dona el vistiplau, perquè seria l’oportunitat perquè també les capitals comunitàries –amb qui la Comissió ha mantingut un estret contacte a tota hora– formulessin la benedicció.
Fonts diplomàtiques insisteixen en la imprevisibilitat del mandatari i no descarten sorpreses
Fonts diplomàtiques a Brussel·les insisteixen en la imprevisibilitat del president, marca de la casa. “Ningú no s’espera que un pacte impliqui que res nou no pugui arribar en
un futur”, apunten les mateixes fonts sobre l’autor de L’art de la negociació .
