De vegades tot surt malament. I de vegades tot surt molt malament. Si calgués triar l’accident nàutic amb efectes més lesius per a l’orgull nacional, el del vaixell escola mexicà Cuauhtémoc , que va trencar els tres pals –trinquet, major i messana– al xocar el 17 de maig contra el pont de Brooklyn, a Nova York, seria un ferm candidat.
En aquest accident hi van morir dos cadets i es van comptar 22 ferits, la majoria dels quals saludaven perfectament formats sobre l’arboradura d’aquest bergantí-barca de 90 metres d’eslora, en servei des del 1982 com a escola flotant
dels futurs oficials de l’Armada mexicana.
A més de les pèrdues humanes i les materials va caldre lamentar les immaterials. Per exemple, la de prestigi de l’Armada mexicana, el vaixell escola de la qual se suposa un model d’excel·lència: a la base del pal major destaca una inscripció – “Per l’exaltació de l’esperit mariner”– que avui sona a sarcasme. O la carrera del capità de l’embarcació, que potser s’enfonsarà arran d’aquest incident. O la memòria de Cuauhtémoc , l’últim emperador asteca, liquidat pel conqueridor Hernán Cortés, tan espanyol com les drassanes bilbaïnes on es va construir la nau accidentada.
Si el contratemps va ser de gravetat, la seva difusió el va engrandir. Va ser registrat en nombrosos telèfons mòbils i divulgat tot seguit. Nova York i la condició icònica del pont de Brooklyn en van multiplicar l’impacte. L’ostentació naval es va convertir en oprobi nacional. Tot va sortir del revés. Fins i tot el rumb de col·lisió, que es va fer marxa enrere i a una temerària velocitat de sis nusos.
Lee tambiénQue bé que entra la cervesa
Com es recupera un país d’un fracàs com aquest? Només d’una manera: aclarint-ne les causes i els responsables. La col·lisió va ser fruit d’un accident o de la imperícia? Els corrents van arrossegar el veler? Per què no es va llançar l’àncora? Ningú no va saber treure la marxa enrere? Fou culpa del remolcador?
Quan es doni resposta a aquestes preguntes es podrà tancar el dol de Mèxic per la col·lisió del Cuauhtémoc i restablir-ne el bon nom. Si no, caldrà esperar que el pas del temps i altres catàstrofes enterrin aquesta en l’oblit.