La meva àvia belga es va canviar el nom pel de Pamela. Abans es deia Nicole. Li encantaven els capells i esperava que qualque dia tornassin a estar de moda per posar-se’ls. Si no, li feia vergonya fer-ho. El capell li semblava elegant. I el joc de Roger Federer. Li agradava el tennis i m’ensenyà a jugar a bàdminton.
L’elegància és de mal descriure. Dota d’una aura poderosa qui la posseeix i la valora. És l’aura del bon gust, la distinció, l’estil. L’esnobisme no és elegant; ni l’ostentació, ni la pedanteria. Paul Valéry deia que l’elegància és l’art de passar desapercebut alhora que et fas notar. És demostrar que saps qualque cosa sense que es percebi que l’has après, com si el coneixement fos innat i no costàs cap esforç. El fotògraf de la moda Cecil Beaton deia que és aigua i sabó, apunta Marta D. Riezu al llibre titulat així. I afegeix que és com dir que l’elegant és allò senzill, allò útil, de tota la vida. Essencial. “L’elegància involuntària s’associa al gest generós, a l’alegria discreta, a la persona que aporta i apaivaga”.
Per Balzac, és no fer les coses com tothom mentre aparentes naturalitat. En una derrota, dones la mà al rival i el felicites com si te n’alegrassis. Saber perdre és tan important com saber guanyar. En la reacció –esportiva, política, bèl·lica, emocional– es demostra com ets d’elegant. També en l’estratègia: fer trampa, emprar males arts, no tenir escrúpols, baixar al fang perquè l’altre ho fa, és groller i gens sofisticat. Tot el contrari de la moderació i serenitat, que ni crida, ni exagera, ni insulta.
Lee tambiénLa fòbia als arbres
Bellesa que roman, l’elegància és captivadora i dóna confiança. Va lligada al respecte. Treure’s el barret és una manera de mostrar consideració. Però per fer-ho has de portar-lo posat. En plena onada de calor, amb la idea de protegir-me, vaig comprar-ne un en una d’aquelles botigues precioses on no hi ha mai ningú. El vaig comprar vermell. ¿Per què triar un color discret, si portar capell avui no ho és? Em dóna un aire entre bucòlic i guiri. En posar-me’l, tenc la meva àvia al cap. No em fa vergonya dur-lo. Perquè el que és vergonyós és la manca d’elegància ara que, miris on miris, venç el que és horrible (evidentment no parlo de maneres de vestir). L’elegància protegeix, cobreix i descobreix. Tant de bo tornàs a estar de moda.