L'actriu Blanca Espino, coneguda per formar part de l'elenc de la sèrie Isabel que va emetre RTVE, porta deu anys d'autèntic infern. El que a priori havia de ser una simple intervenció per resoldre un petit sobrant de teixit que li havia quedat després d'una cirurgia a què es va haver de sotmetre per un desgast ossi sever mandibular -i per reparar una maloclusió dental que arrossegava des dels 14 anys-, va acabar sent l'inici d'un calvari que avui continua. Les seqüeles que pateix des d'aleshores, tant físiques com psíquiques, són innombrables. Per això ha denunciat per la via civil al cirurgià plàstic que li va practicar aquella cirurgia que no revestia dificultat i quatre més per arreglar el mal que li va causar en la primera, generant-li més lesions. Després d'aquelles cinc operacions en van venir vuit més (de quatre cirurgians més) per intentar reparar les afectacions causades pel demandat. En l'última, realitzada el 2023, el doctor que la va operar li va dir que no hi havia més opcions terapèutiques per a ella.
Tot va començar després d'una cirurgia maxil·lofacial a què es va sotmetre a Barcelona el 2014. L'operació va resultar exitosa. No obstant això, li va quedar un petit sobrant de teixit amb una lleu retracció.
Jo no vaig demanar res del que em va fer”
Va ser casualitat que acabés creuant-se amb el cirurgià plàstic que a la fi acabaria arruïnant la seva vida, com ella mateixa assegura La Vanguardia. La seva mare, Neus, tenia cita amb un traumatòleg en una clínica de Lleida, on residia i és originària la família. La recepcionista –coneixedora del petit problema que arrossegava Blanca després de la cirurgia maxil·lofacial- li va comentar que una ala de la clínica acabava de ser llogada per un cirurgià plàstic, i allà és quan van acudir a ell.
En principi, el problema requeria tan sols una simple incisió. “Era entrar i sortir”, remarca Neus. No obstant això, i segons s'explica en la demanda –a la qual ha tingut accés aquest diari-, el cirurgià va voler anar més enllà. El que va anotar després d'aquella primera cita en l'historial clínic (que la demandant ha pogut consultar anys després) va ser, entre altres procediments, “reducció del mentó, llimada òssia” i “lipoláser de papada i mentó”. “Jo no li vaig demanar res d'això!”, reclama indignada Blanca.
Petit sobrant de teixit que li va quedar a Blanca després de la cirurgia maxil·lofacial i que se li feia molt visible al riure
Segons recull la denúncia, i una vegada va ser informada per part del cirurgià que li anava a reparar els lleus resultats estètics derivats de la intervenció de la mandíbula, Blanca es va sotmetre a la cirurgia el 26 de març del 2015. El resultat no va poder ser pitjor. Lluny de corregir el que la va portar a passar pel quiròfan, la intervenció li va provocar “lesions que van empitjorar greu i ostensiblement l'estat previ que presentava”, quedant “sense sensibilitat al mentó, a l'haver estat aquesta llimada en tota la seva extensió, amb afectació també al llavi inferior”, resa la demanda.
“Després de la intervenció tenia tota la cara tapada i no entenia el perquè”, argüeix Blanca. “i és que la cirurgia, a priori, es limitava a una petita incisió. Em notava tot el rostre inflamat”, agrega.
Cicatriu vertical que el metge li provoca a Blanca després de la segona intervenció
Tan sols un mes després, i segons l'historial clínic, el cirurgià li va injectar via intradèrmica trigón depot –un corticoesteroide amb intens efecte antiinflamatori- “en els laterals del mentó per inflamació”. “I ho va fer sense consentiment”, adverteix Neus. La demanda cita un informe pericial del doctor Manuel Francisco Carrillo Rodríguez en qui se subratlla “una falta d'adequació de mitjans” en l'ús d'aquest medicament, “la fitxa del qual tècnica publicada pel Ministeri de Sanitat adverteix contra la injecció del mateix que no sigui estrictament intramuscular profunda, pel risc d'atròfia cutània, que de fet es va donar en aquest cas”.
El 2 de juny el cirurgià la sotmet a una segona intervenció -“confiàvem en ell, era un metge qui ens parlava”, argüeix Neus- per solucionar-li l'afectació al llavi inferior derivada de la primera cirurgia. Com a conseqüència d'aquesta reintervenció –sosté la demanda-, Blanca va quedar afectada per una cicatriu vertical al mig del llavi inferior. “Nosaltres no sabíem que en la primera cirurgia li havia tret el mentó”, esgrimeix Neus. “Clar, si et treuen aquell suport, el llavi cau”, afegeix.
Li va injectar tal quantitat de trigón la primera vegada que el va haver de posar a posteriori fins a tres vegades farcit facial”
En aquella segona intervenció a més, i segons l'historial clínic, el demandat li injecta un farcit facial en els costats del mentó “que es van deprimir amb el trigón depot”.
“Li va injectar tal quantitat de trigón la primera vegada que li va haver de posar a posteriori fins a tres vegades farcit facial”, apunta Neus. “I no només això –agrega-, li va administrar alhora tant farcit que va haver de tornar a injectar-li trigón per disminuir els bonys”.
Detalla la demanda
Diversos procediments es van realitzar sense consentiment informat
El 24 de juliol Blanca torna a passar per quiròfan per reparar la cicatriu del llavi, una cirurgia de la qual “no existeix consentiment informat”, subratlla la demanda. El resultat tampoc no és positiu. “La cicatriu es va anar obrint deixant una zona sense mucosa interna”, quedant el llavi inferior “més baix a la seva zona mitjana i amb incontinència”, sense “tot just força” i “absent de tota sensibilitat i mobilitat”.
El 9 de març del 2016 Blanca se sotmet a una quarta intervenció. I ho fa perquè el demandat –argüeix l'actriu- li diu que l'única manera de corregir els defectes que en aquell moment acumula el seu rostre és a través d'un altre lipoláser, que acaba realitzant.
Cremada de tercer grau que el cirurgià li provoca a l'actriu després d'un lipoláser
Segons han detallat diversos facultatius a Blanca i consta en la demanda, l'aplicació d'un lipoláser està contraindicat després de l'ús de farcit facial “per la possibilitat de provocar cremades a la pell”, un extrem –resa la denúncia- que no va ser assenyalat en el consentiment informat.
Després d'aquella intervenció, la demandant pateix una ostensible cremada al mentó de tercer grau, segons consta en l'historial clínic. “Quan me l'estava realitzant ja li vaig avisar que m'estava fent molt mal”, subratlla Blanca, que a partir d'aquell moment va requerir ajuda psiquiàtrica per assumir el que li estava ocorrent. Posteriorment, un altre lipoláser –al que se sotmet sense mediar consentiment informat i pensant que es li anava a realitzar una liposucció, assenyala la denúncia- li genera dues cremades més a la zona mentoniana.
Aquestes són les greus cremades que li queden a Blanca sota el mentó després de diversos lipolásers
Per aquelles dates, Blanca va rebre –relata- sengles propostes per participar en dues pel·lícules, una d'elles al costat de Blanca Suárez. Però no va poder aprofitar aquelles oportunitats –i més que li van arribar d'altres productores- per la situació en la qual hi havia. Des d'aleshores, no treballa, ni d'actriu ni exercint una altra professió.
A aquelles cinc intervencions el van seguir unes altres vuit (realitzades per quatre cirurgians diferents) per intentar reparar el que el demandat hauria causat al seu rostre. En l'última, el doctor que la va atendre li va dir que s'havien esgotat per a ella totes les opcions terapèutiques. Allà és quan totes dues (mare i filla) comencen les gestions per emprendre la via judicial. Aconsellades per un advocat, envien un burofax al demandat perquè el cas no prescrigui.
El resultat és fruit d'una continuada mala praxi”
Una doctora especialista en cirurgia plàstica reparadora i estètica consultada per aquest diari afirma que “ni el raonament de tots els procediments” que va aplicar el demandat “és lògic, ni tampoc els temps en els que es realitzen”. I afegeix: “El resultat és fruit d'una continuada mala praxi per intentar resoldre no sé què realment”.
Al seu torn, assegura que aquest cirurgià és àmpliament conegut en el gremi. “Tots sabem que és un professional entre cometes. Coneixem la seva trajectòria i els casos desafortunats en què ha participat. Està acostumat a visitar els jutjats. No ho recomanaria mai”.
La meva actuació es va ajustar perfectament a la 'lex artis'”
Certament, aquest metge està avui inhabilitat fins a l'abril del 2026 per a l'exercici de la pràctica mèdica per un altre cas. Consultat per La Vanguardia, es limita a dir que en el de l'actriu la seva actuació “es va ajustar perfectament a la lex artis”, el criteri que fa servir el Dret per determinar la correcció de la pràctica mèdica.
Són múltiples les seqüeles físiques i psicològiques que li han quedat a Blanca. Del primer grup, i segons se cita en la demanda, pateix clara alteració del perfil facial, a compte del terç mitjà i inferior, sent sobretot evident un perfil de la zona llavi-mental d'aparença no natural, amb despenjament i zones d'insensibilitat del llavi inferior que li produeix incontinència del mateix, sobretot per a líquids, i dificultats per a la vocalització. També pateix un dèficit de projecció i relleu mentonians, a més de diverses formacions cicatriciales evidents a la regió látero-anterior de la zona mandibular.
Múltiples seqüeles
Les del segon grup, les psicològiques, també són extenses. Entre el 13 de febrer del 2016 i el 25 del juliol del 2021 Blanca va patir tres ingressos en urgències psiquiàtriques, incloent dos intents autolítics més diversos episodis autolesius no tractats i confessats per ella. I tot això a conseqüència del trastorn depressiu que pateix tant a causa del seu estat, com pels efectes secundaris produïts pel trigón depot.
Les conseqüències no s'acaben allà. Neus, la mare, va haver de vendre's el pis el 2016 que tenia a Lleida per pagar les intervencions a què es va sotmetre la seva filla per intentar solucionar les seves lesions. Així mateix, va demanar diversos préstecs que la van portar a la ruïna. El 2021, va poder acollir-se a la llei de la segona oportunitat.
Vull justícia perquè tinc la veritat”
Està previst que el judici contra aquest cirurgià se celebri el febrer de l'any que ve. “Vull justícia perquè tinc la veritat”, afirma Blanca. “Ens la mereixem. Ens han destruït a la meva mare i a mi, i soc viva de miracle. Les intervencions que em van fer els altres cirurgians em van salvar d'una possible paràlisi facial i fins i tot de la mort”, afegeix. “En aquest món han de guanyar les bones persones, no les dolentes a les quals no els importa la salut dels altres o els seus sentiments”, reflexiona.
I conclou: “Vull alçar la veu ja que tinc l'oportunitat, perquè molta gent no pot o ja no està en aquest món per culpa d'aquestes situacions inhumanes”.
