Criat a Amiens (més al nord) i habitual del Pirineu per visitar la seva àvia durant la infantesa i adolescència, Emmanuel Macron sent, tot i això, una debilitat per al Mediterrani i per la ciutat de Marsella en particular. Per això, com a president de la República, ha estat encantat de fer servir sovint la residència d’estiu de Fort de Brégançon, ubicada en un lloc privilegiat de la Costa Blava, entre Toló i Canes.
L’antiga fortalesa medieval, al municipi de Bormes- les- Mimoses, està a dalt d’un illot –avui unit artificialment al continent–, amb una vista espectacular i un superb jardí. Enclavament estratègic, la seva funció militar va ser important. Durant la Revolució Francesa, quan Napoleó Bonaparte era inspector de costes, el futur emperador hi va fer instal·lar 23 canons. El lloc encara permet un gran aïllament i seguretat als seus habitants. A Macron li agrada passejar-se amb barca i, almenys una vegada durant l’ estada de l’estiu, sortir a sopar amb Brigitte al poble i saludar la gent.
El general De Gaulle va convertir oficialment Fort de Brégançon en residència presidencial el setembre del 1968. Tot i que ell mateix no hi sentia una afecció especial, el va considerar útil per rebre visites d’ Estat al sud del país.
Al seu successor, Georges Pompidou, sí que li agradava. El va obrir a la premsa per fer la direcció de l’ Estat més pròxima a la ciutadania. També en va ser visitant assidu Valéry Giscard d’Estaing, que volia donar la imatge de president jove i pare de família.
El socialista François Mitterrand no estimava gaire la fortalesa, tot i que la va fer servir per a algunes reunions, com la que va mantenir amb el canceller Helmut Kohl el 1985, en plena guerra freda. El conservador Jacques Chirac, vinculat, com la seva dona, a la regió meridional, on va viure de petit, sí que apreciava molt l’enclavament. El mateix va passar amb Nicolas Sarkozy, que ara estiueja no gaire lluny d’allà, en una casa de la família de la seva dona, Carla Bruni.
En aquest desigual gust dels mandataris per la residència, destaca el cas del socialista François Hollande, que va deixar d’utilitzar-la completament i la va obrir al públic a través del Centre de Monuments Nacionals.
Macron n’ha mantingut l’accés als visitants quan ell no hi és, però la reserva per al seu gaudi i el de la seva família –els fills i nets de la seva dona, sobretot– a l’estiu, aprofitant també l’atmosfera distesa per acollir-hi altres dirigents mundials, com la primera ministra britànica Theresa May el 2018, el rus Vladímir Putin el 2019 o la cancellera alemanya Angela Merkel el 2020.
