Una paraula pot tenir més d’un significat, també denominat accepció, i la trobem al diccionari amb una sola entrada. Per exemple, si hi busquem ratolí, hi llegirem l’accepció del mamífer rosegador i també, pel camí del sentit figurat o metafòric, l’aparell que fem servir per moure el punter de la pantalla de l’ordinador. La paraula ratolí, doncs, té més d’un significat i, per tant, és polisèmica.
D’altra banda, hi ha paraules que s’escriuen igual, però que tenen sentits i orígens diferents. És el cas de falla. D’una banda, tenim la “fractura de l’escorça terrestre al llarg de la qual s’ha produït un desplaçament relatiu dels dos blocs o compartiments en què queda dividida la roca afectada”, diu el DIEC. I també el sinònim de torxa o foguera.
A Alacant les ‘falles’ són les fogueres i al Pirineu són les torxes, però tot té a veure amb el foc
Aquestes dues falles són homònimes, és a dir, que són dues coses que tenen el mateix nom, però que no tenen res a veure pel que fa al significat ni a l’etimologia. La falla tectònica està relacionada amb un llatí vulgar que designava un defecte, potser de fallere, amb el sentit d’enganyar. Mentre que la falla com a sinònim de torxa prové del llatí facŭla, que volia dir exactament el mateix.
Tenim, doncs, unes quantes paraules per dir coses semblants, per tant, de significats similars, és a dir, sinònimes. En algunes poblacions del País Valencià, com ara Alacant, una ciutat on hi ha personatges que diuen que no és una ciutat valencianoparlant, resulta que per Sant Joan encenen focs que anomenen falles. Exactament igual com es fa a Catalunya amb les fogueres de Sant Joan, o a Mallorca amb els foguerons de Sant Antoni al gener. La diversitat lingüística fa que les fogueres del nord siguin les falles del sud i els foguerons de les illes, exactament amb el mateix significat. Ara som en el camp de les variants geodialectals: una mateixa cosa dita de manera diferent segons la zona geogràfica.
Alhora, si anem al Pirineu a l’estiu, també hi trobem falles de foc, que són les que els veïns baixen enceses per les muntanyes per aplegar-les a la plaça del poble i fer-ne una gran foguera. En aquest cas, la falla és sinònim de torxa, en una altra variant geodialectal. I encara falta per esmentar les falles de València, les escultures que es cremen per Sant Josep.
És amb aquest sentit que falla ha passat al castellà i així consta en el diccionari de la RAE: “Conjunt de figures de caràcter burlesc que, disposades sobre una tarima, es cremen públicament a València per les festes de Sant Josep”. L’etimologia que hi consta diu: “Del cat. falla, y este del lat. facŭla ‘antorcha’”. Encara sort que la RAE no ha caigut en l’estupidesa política, i continua considerant el valencià la mateixa llengua que el català.
