La Unió Europea encara espera poder arribar a una solució negociada després de la dura carta rebuda del president dels Estats Units, Donald Trump, en què anunciava uns aranzels del 30% a partir de l’1 d’agost. Per poder guanyar temps per negociar, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va avançar ahir que prorrogaran quinze dies més, fins a l’agost, la suspensió del primer paquet de represàlies comercials pels gravàmens de Washington, el termini del qual expirava inicialment avui dilluns.
La líder de l’ Executiu comunitari també va descartar que la UE estreni, ara per ara, el poderós instrument anticoerció, l’última bala que té Brussel·les per fer front als aranzels massius de Trump. “Va ser creat per a situacions extraordinàries. Encara no hi som”, va assegurar Von der Leyen, quan li van preguntar per la qüestió en una compareixença juntament amb el president d’ Indonèsia, Prabowo Subianto, amb qui ha arribat a un acord polític per avançar en l’acord de lliure comerç entre les dues potències. “És temps de negociacions, però també estem preparats per a tots els escenaris eventuals”, va afegir l’alemanya.
L’instrument anticoerció –conegut a Brussel·les com el bazuca – encara no s’ha fet servir des que va entrar en vigor el desembre del 2023 i permetria restringir les importacions i les exportacions, o augmentar els drets de duanes. Es tracta d’una eina de defensa comercial comunitària, que té l’objectiu d’entaular un diàleg amb el país en qüestió i, si no s’arriba a cap solució, la UE pot arribar a aplicar contramesures i fins a exigir una reparació.
El ministre de Finances alemany abandona el pragmatisme i demana “mesures decisives” com França
La carta del president dels EUA, de moment, s’interpreta com un moviment més de pressió del president, conegut per les seves dures tècniques negociadores, per arribar a un acord més beneficiós per a Washington que no pas el que era sobre la seva taula.
Entre els Vint-i-set hi ha diferents acostaments. El president francès, Emmanuel Macron, és el més dur, perquè demana a la Comissió d’accelerar la preparació de represàlies comercials creïbles i mobilitzar tots els instruments, incloent-hi el mecanisme anticoerció.
A Itàlia, la primera ministra, Giorgia Meloni, considerada més propera a Trump, va donar suport a la línia més moderada i va demanar “evitar polaritzacions” i “bona voluntat” a tots els actors implicats per tancar un acord.
Brussel·les descarta ara per ara l’instrument anticoerció que permet restringir el comerç
En el cas d’ Alemanya, comença a haver-hi un gir. El país defensava fins dissabte la prudència, perquè les seves empreses estan patint la situació actual i prefereix signar com més aviat millor un pacte que eviti mals majors. La ministra d’Economia, Katherina Reiche, va cridar dissabte a arribar a un resultat pragmàtic i tancar l’acord ràpidament. Tot i això, ahir van emergir veus a favor d’una posició més dura.
El ministre de Finances alemany, Lars Klingbeil, va dir diumenge que la Unió Europea ha de prendre mesures fermes contra els Estats Units si les negociacions aranzelàries no aconsegueixen alleujar l’escalada del conflicte comercial mundial. “Si no s’arriba a una solució negociada justa, hem de prendre mesures decisives per protegir els llocs de treball i les empreses a Europa”, va declarar Klingbeil, que també és vicecanceller de la coalició governant a Alemanya, al diari alemany Süddeutsche Zeitung . Un altre alemany, Bernd Lange, president de la comissió de Comerç del Parlament Europeu, va criticar durament les tàctiques de Trump i va demanar que les contramesures de la UE s’apliquin immediatament.
Jürgen Hardt, líder adjunt del grup parlamentari conservador CDU/CSU del canceller Friedrich Merz al Bundestag, va intentar mantenir una posició moderada. Va dir que tenia esperances que se celebressin més negociacions, amb l’ajornament dels aranzels elevats dels Estats Units. “Aposto perquè s’arribi almenys a un acord parcial i a un nou ajornament abans de l’1 d’agost”, va afirmar Hardt a Reuters. “ Al cap i a la fi, els alts aranzels han de ser pagats pels ciutadans i les empreses dels Estats Units i provoquen un augment dels preus i de la inflació als Estats Units”, va afegir.
“És temps de negociacions, però estem preparats per a tot”, afirma Von der Leyen
Si dividir els europeus (no només entre països, sinó també a dins) era una de les tàctiques de Donald Trump, sembla que ho està aconseguint, malgrat que tot està per definir. Brussel·les ja té llestos els dos paquets de contramesures en cas que no s’arribi a un acord satisfactori. El primer paquet, valorat en 21.000 milions d’euros, és el que van formular en resposta als primers aranzels dels EUA, sobre l’acer i l’alumini –llavors del 25%, ara del 50%–, i per a què van suspendre l’aplicació per donar espai a les negociacions.
La segona llista és la que va proposar la Comissió Europea per contrarestar els anomenats aranzels “recíprocs” i les tarifes sobre els cotxes, amb un valor rebaixat dels 95.000 milions inicials als 72.000 milions en exportacions dels EUA. La proposta europea plantejava taxes a l’aviació, els motors o el conegut bourbon dels Estats Units.
