Si és vostè un espanyol de profundes conviccions nacionals i és d’aquells que es consideren de bé, avui llegirà i escoltarà en molts mitjans afins que Espanya es torna a trencar per culpa de la nova concessió de Pedro Sánchez als independentistes catalans. L’acord assolit ahir entre el Govern central i la Generalitat representa, segons aquestes tesis, un nou Harmagedon comparable a l’1- O perquè suposarà l’asfíxia dels comptes de la resta d’autonomies per afavorir la nova “quota” catalana.
En canvi, si vostè és un independentista català de pedra picada, un autèntic patriota, sabrà perfectament que l’acord d’ahir és paper mullat, és un altre engany ordit pels socialistes i que en realitat no canviarà res, i Catalunya continuarà sent espoliada pels espanyols.
El nivell de la política a Espanya és aquest. I no fos que la realitat ens espatlli el titular o l’estratègia que prèviament algú havia conjuminat. I ningú no baixarà del burro. El mateix acord té interpretacions absolutament dispars.
Què en pensem nosaltres? Doncs que és un avenç significatiu perquè Catalunya pugui estar més ben finançada, comenci a assumir la recaptació d’alguns impostos i fixi les bases per ampliar l’ Agència Tributària de Catalunya (ATC). El problema és la falta de concreció. Encara hi ha molta cosa per discutir i aclarir per saber si a aquesta bona música s’hi posa una lletra que compongui una simfonia completa. El context polític és molt complex i la voluntat del Govern central d’intentar tancar un acord extrapolable a les comunitats que vulguin ho fa tot encara més difícil. Els diners no són infinits. La idea de “singularitat per a tothom” que apuntàvem aquí dissabte és la que hi ha. Catalunya tindrà un model propi, però pot ser generalitzat a altres autonomies.
El tetris que ha de fer la vicepresidenta María Jesús Montero és un repte colossal, i si, a més, és candidata a la Junta d’ Andalusia, s’entén que ahir no passés per Barcelona. Però allò més important és el que es va acordar i la via que obre per a la negociació. El soroll de fons que sentirem per les dues bandes ja forma part del paisatge.
