Ucraïna està contra les cordes, incapaç de frenar les ofensives aèries i terrestres de Rússia. Li falta armament i també tropa. Així doncs, l’anunci que l’OTAN li enviarà el material militar que necessita és una línia de vida en un moment crític.
D’anuncis com aquest n’hi ha hagut abans i no han complert mai les expectatives de Kíiv. “És com si no volguessin que guanyéssim la guerra, com si no entenguessin que contenir Rússia és salvar Europa”, es queixa Oleksandr Txepiha, tinent d’artilleria, ferit fa uns mesos a Donetsk, avui la zona més activa del front. Estem conduint per les extenses planes de Galícia, antics camps de batalla a la part més occidental d’ Ucraïna, i Txepiha reflecteix una frustració molt comuna, la sensació d’abandonament de molts ucraïnesos després de més de tres anys de guerra.
De mica en mica, tot i això, Europa perd la por d’una escalada de la guerra i sembla que fins i tot Donald Trump ha trencat el seu idil·li amb Vladímir Putin.
Juntament amb Mark Rutte, secretari general de l’OTAN, va anunciar ahir un reforç substancial de l’exèrcit ucraïnès. Cap
dels dos no van voler concretar quines armes comprarà l’OTAN als Estats Units per lliurar-les després a Ucraïna, tot i que es dona per fet que hi haurà diversos sistemes de defensa antiaèria, els famosos Patriots inclosos, els únics capaços d’abatre els míssils balístics russos.
Les ciutats ucraïneses dormiran més tranquil·les, però la situació al front continuarà sent la mateixa mentre l’OTAN no lliuri també armes ofensives, especialment, míssils de mitjà i llarg abast.
Vehicles autònoms com aquest permeten que l’exèrcit ucraïnès proveeixi les posicions al front amb queviures i municions
Fa mesos que Ucraïna es prepara per al pitjor, és a dir, perquè Trump no renovi l’ajuda militar ni endureixi les sancions a Rússia i els països que se salten el bloqueig. Ahir, en tot cas, per molt que va intentar desmarcar-se de Joe Biden, va seguir el seu exemple d’enviar armes i castigar l’economia russa.
L’OTAN farà la feina. El port de Rotterdam ha desocupat una de les terminals de contenidors per acollir els vaixells que arribin amb armes per a Ucraïna. Anvers hi posarà l’espatlla. Les rutes logístiques perquè aquest material arribi a la frontera ucraïnesa estan a punt.
No hi ha temps per perdre. Putin colla. L’exèrcit rus va ocupar 449 quilòmetres quadrats al maig i 556 al juny, segons l’organització Deep State. D’aquí uns mesos, a més, podrà llançar un miler de drons en onades d’alta freqüència. Malgrat que ha patit més d’un milió de baixes, continua reclutant entre 45.000 i 50.000 soldats cada mes.
Els drons, molt més que l’artilleria, decideixen la sort al front
Ucraïna té dificultats per mantenir tropes efectives de combat al llarg dels 1.200 quilòmetres del front. “Ens falten homes –admet el tinent Tx epiha–, però també míssils i explosius”.
Aquest desavantatge es contraresta amb flexibilitat i adaptabilitat. La guerra que va començar amb un protagonisme indubtable de l’artilleria ara és una guerra, sobretot, de drons. Ucraïna els fabrica a milers en centenars de naus clandestines. “Allà n’hi havia una”, anuncia Txepiha assenyalant uns ferros recargolats al mig d’un camp de cereals.
Els drons amb visió remota, pilotats per soldats que veuen el camp de batalla a través d’unes ulleres de vídeo, permeten a Ucraïna sostenir la línia del front. Quan Rússia avança és a costa de moltes baixes a les zones on les brigades ucraïneses estan més mal equipades i coordinades.
Els drons permeten atacar
la rereguarda russa. “ Llancem bombes de deu quilos i en portem quatre a cada vol”, explica Oleksandr Maslov, pilot de drons Vampir al front de Sumi. “Podem penetrar uns deu quilòmetres darrere de les línies enemigues”, afegeix.
Davant aquesta amenaça, Rússia ha d’ endarrerir els vehicles blindats, les bateries antiaèries com les S-300 i les S-400, i els vehicles d’intendència. Li costa més de proveir el front i Ucraïna respira una mica.
“Un dron pot portar 50 quilos d’explosius a pocs quilòmetres de distància, però un míssil en pot portar 500 quilos a centenars de quilòmetres –explica el tinent Txepiha–. Imagina’t què podríem fer-ne”.
El Regne Unit s’ha compromès a enviar 5.000 míssils Thales, però són de curt abast, útils contra drons i vehicles lleugers. Txepiha voldria coets més grans i determinants, però no hi ha indicis que l’OTAN doni tant.
L’OTAN s’afanya a protegir Ucraïna dels drons russos
En una guerra de desgast com aquesta, la línia de vida que es va anunciar ahir al despatx oval permetrà que Ucraïna pugui resistir. La seva resistència desgastarà Rússia i aquest desgast, segons confien Trump i Rutte, convencerà Putin que ha de negociar un alto el foc.
El tinent Txepiha, que camina coix per tota la vida, confirma
que “els nostres aliats no volen que perdem, però tampoc que
no guanyem”.
