El municipi murcià de Torre Pacheco acapara l’atenció del país després de diverses nits d’aldarulls entre grups de veïns reforçats amb ultres xenòfobs i els immigrants, majoritàriament marroquins, que resideixen i treballen en aquesta vila i els seus terrenys agrícoles, en alguns casos nascuts a Espanya i que representen un 30% de la població d’aquesta localitat. L’origen dels enfrontaments és l’agressió que un sexagenari va patir la setmana passada a mans, presumptament, d’un grup de joves magribins. La investigació està en curs i seria aconsellable aclarir els fets amb celeritat; de fet, els tres presumptes agressors ja han estat detinguts. Si es confirmen els indicis, és redundant recordar que el pes de la llei ha de recaure sobre els agressors, especialment abjectes per atacar en grup una persona gran. Vivim, tot i això, temps socials convulsos, no només a Espanya, sinó a tot Occident, en què no és sobrer recordar principis elementals en les societats democràtiques. No fer justícia pel seu compte n’és un.
L’esclat resulta inquietant per l’efecte potencial de contagi que té. Torre Pacheco té una població de 41.864 habitants, un terç originaris del Magrib. El nombre d’aturats el primer trimestre del 2025 ascendia a 1.488 persones, segons el Centre Regional d’Estadística de la regió de Múrcia. A partir d’una agressió especialment indignant –en fase d’investigació–, grups de ciutadans s’han dedicat a assetjar, pressionar i atacar el col·lectiu al qual presumptament pertanyien els agressors. Abans de donar un marge a la investigació i a la justícia, vídeos i missatges de pare i mare desconeguts –alguns trets d’altres situacions– han circulat a la velocitat del llamp, com gasolina sobre un foc incipient. Com passa en aquests casos, una indignació legítima i àmplia es canalitza a les xarxes i pels interessats a amplificar els fets perquè el biaix reforci els seus interessos i agendes ocults. El molt antic “si hi ha maror, peix en abundor”.
Fer justícia per compte propi és injustificable, cosa que no impedeix exigir tot el pes de la llei
El desplegament policial és imperiós. L’últim que l’Administració es pot permetre és que transmeti desbordament i pas endarrerit. La prioritat ara és impedir que grups de
veïns –amb indicis d’infiltrats– tractin d’enfrontar-se i caçar pels carrers i els barris de Torre Pacheco qualsevol conveí que pertanyi a la comunitat magribina. Sense que això es pugui entendre com un enfocament bonista: si els fets es confirmen, s’ha de portar els agressors davant els tribunals sense cap atenuant per raons de nacionalitat o d’un altre tipus. Tots som iguals davant la llei. Un principi que ningú no hauria d’oblidar.
Hi haurà temps –no parlem d’anys, només de mesos– per tractar de corregir les dinàmiques existents en municipis d’aquestes característiques amb un percentatge d’immigració considerable, probablement a l’altura de les demandes laborals. No cal recordar que cada vegada hi ha més
feines definibles com a dures –i imprescindibles– que només es cobreixen gràcies als immigrants. És utòpic i mesquí pretendre que una vegada complerta la seva jornada s’esfumin. La qual cosa no impedeix que es presti una atenció especial al col·lectiu de fills d’immigrants, que tot i haver nascut a Espanya, no acaben de ser acceptats per rebutjos invisibles que en dificulten l’arrelament.
El polvorí de Torre Pacheco aconsella altura de mires i sentit d’Estat a tots els partits
El risc latent d’un efecte contagi, estimulat pels aspectes negatius de l’estiu, existeix. És intolerable que els partits o els moviments polítics provin de treure rèdit de l’esclat de Torre Pacheco, que exigeix una virtut últimament poc habitual en el panorama polític: altura de mires. Els ciutadans estan farts, molt farts, d’espectacles gal·linacis en què no es prioritza l’afany de solucionar els problemes, sinó el reflex curtterminista d’obtenir avantatges al cost que sigui. L’imperatiu moral
obliga tots els partits a la contenció i l’ entesa perquè ningú no està a resguard d’esclats a l’estil Torre Pacheco, un polvorí. En cas de no ser així i de repetir-se el tu més , la desafecció cap al sistema creixerà, i potser aquest és un dels objectius que persegueixen els qui atien el foc des de les xarxes i les falsedats. O s’imposa el sentit d’ Estat entre els grans partits o avancem cap a l’erosió del sistema democràtic, en benefici de tots els cavalls de Troia que fan cua a les portes de la ciutat.
Quan els ciutadans s’atreveixen a fer justícia pel seu compte, alguna cosa fa olor de podrit i no a Dinamarca, sinó aquí.