“Aquí hi ha la meva llar, on s’acaba el mar”. Amb aquesta poètica frase, expressada en gallec, la princesa Elionor va rebre ahir la Medalla d’ Or de Galícia, concedida per la Xunta, a la qual, poc després, se li va unir el títol de Filla Adoptiva de Marín. Dos honors, en l’hora de l’adeu, que van servir a la princesa per entonar el seu particular cant a Galícia i per incloure un record dels emigrants gallecs que, durant anys, van haver d’abandonar casa seva a la recerca d’una vida millor.
Elionor acaba demà el seu pas per l’Armada, amb la presència en el lliurament de despatxos als nous oficials a l’ Escola Naval, a la qual assistiran els Reis i la infanta Sofia. Ella, tot i que no rebrà despatx fins que, després de passar per l’ Acadèmia de l’Aire de San Javier, acabi la formació militar, sí que serà distingida amb la Gran Creu del Mèrit Naval, que li imposarà el seu pare. Acabarà d’aquesta manera uns mesos en què se l’ha identificada amb l’uniforme blanc de l’Armada per, després d’unes setmanes de descans, preparar l’ingrés a San Javier.
La princesa recorda els emigrants gallecs que, durant anys, van deixar casa seva a la recerca d’una vida millor
Ahir va ser el dia dels agraïments recíprocs: els de Galícia i Marín a la Princesa i els d’aquesta a la terra on ha après a estimar el mar i el territori.
En les seves primeres paraules en gallec, Eli onor, en aquests temps convulsos en què sectors radicals demonitzen els immigrants que han arribat a Espanya, va fer una menció expressa dels emigrants gallecs, i per extensió espanyols, que durant anys van deixar casa seva a la recerca d’oportunitats en altres països. Amb la Medalla d’ Or penjada del coll, amb una cinta blava i amb l’escut gallec també en blau sobre l’uniforme blanc, Elionor va dir: “En aquesta terra que ha estat d’emigrants he recordat tots els gallecs que van haver de deixar casa seva per buscar una vida millor. En travessar el canal de Panamà, on van treballar milers d’ells en la construcció, o en arribar al Brasil o l’ Uruguai, he pensat en aquests compatriotes de Galícia i d’altres llocs d’ Espanya que, en temps difícils, van arribar a molts països d’ Amèrica. En alguns als espanyols els deien ‘gallecs’, i encara els diuen així. La seva empremta allà és profunda i fèrtil”.
Del seu pas per l’Armada, la guàrdia marina Borbó va destacar “els valors d’honor, valor, disciplina i lleialtat que defineixen la nostra Escola Naval Militar. I em refereixo –va dir– a l’exigència acadèmica i a la formació i instrucció excel·lents que he rebut amb els meus companys”. També va recordar amb afecte els 75 guàrdies marines amb qui ha conviscut durant la travessia al Juan Sebastián de Elcano.
La princesa va tancar les seves paraules, mig en castellà, mig en gallec, afirmant: “Ens queda molt poc per separar-nos, però no tindré cap enyorança perquè a Galícia hi vull tornar sempre. O com vaig sentir quan vaig entrar a la ria de Ferrol, aquí hi ha la meva llar, on s’acaba el mar”.
Abans d’imposar-li la medalla, el president de la Xunta, Alfonso Rueda, va dir que amb la distinció es reconeixia “la presència” d’ Elionor a Galícia, així com “l’empremta i la relació que la Casa Reial té amb la comunitat”, i per transmetre “l’ afecte sincer que la majoria dels gallecs sent tant per la princesa Elionor com per la Corona”.
A l’acte no hi va assistir l’alcaldessa de Santiago, Goretti Sanmartín (BNG). El seu partit ha considerat que la princesa Elionor no ha fet res de meritori per Galícia. Es dona la circumstància que el despatx de l’alcaldia és al mateix edifici que la seu de la Xunta.
Des de Santiago, Elionor va tornar a Marín per rebre de mans de l’alcaldessa, María Ramallo, el títol de Filla Adoptiva. Després de rebre el diploma acreditatiu, Eli onor va firmar al Llibre d’Honor de l’Ajuntament, en què va escriure que a Marín s’ha sentit “com casa”. A la sortida, on s’havien concentrat centenars de veïns, Eli onor va rebre un altre regal, el de la composició La joven guardiamarina que la banda de l’ Escola Naval ha escrit per a ella.