Els pròxims dies es farà oficial l’arribada de Tornike Xenguèlia al Palau Blaugrana. El fitxatge del veterà jugador georgià, de 33 anys, és el millor que el club pot posar al plat dels aficionats en el que està sent, per tercer any consecutiu, un altre estiu desil·lusionant per a l’afició. Toko , un gran jugador, sens dubte, tot un gladiador d’aquells que conquisten la grada, no serveix ni de lluny per omplir la panxa d’una afició famèlica, que continua enyorant els temps de Jasikevicius, Mirotic i companyia. La realitat actual és ben diferent, un cruíssim bany de realitat.
Per tercer any consecutiu, precisament des que el Barça va decidir aplicar una gran tisorada a les seccions i es va optar per desmantellar un projecte guanyador que va disputar tres final fours consecutives, la secció de bàsquet blaugrana ha de refer la plantilla amb retallades pressupostàries. L’IEC hauria d’incorporar els moviments del conjunt blaugrana aquests últims anys com a antònim oficial d’ estabilitat . La imatge ja recurrent d’una presentació conjunta a l’estiu de diversos jugadors com a cares noves del Barça ha deixat de ser il·lusionant per convertir-se en decebedor. Ja ningú no és capaç d’encertar quin rumb volen prendre els responsables de la secció.
Un pressupost més retallat encara i ‘contractes hipoteca’ duen el Barça a un altre estiu desil·lusionant
Les limitacions pressupostàries no només venen donades per les retallades del club, també per errors de planificació. El cas que crida més l’atenció, sens dubte, és el de Willy Hernangómez, amb el contracte més alt de la plantilla. Fitxat a cop de talonari com la gran estrella de l’equip, el seu rendiment ha estat molt lluny de l’esperat, cosa que ha hipotecat no només el joc del Barça a la pista, sinó també els seus moviments a fora.
L’escenari pot semblar gairebé apocalíptic, però realment no té res d e falaguer. La secretaria tècnica no compta amb David Copperfield per obrar miracles i ha d’adaptar-se i limitar-se als recursos de què disposa (un pressupost de 32 milions hauria de donar per a alguna cosa més). Avui dia això significa apostar per jugadors més veterans, que accepten firmar contractes més curts i, a priori, garanteixen rendiment immediat. D’aquí l’arribada de Xenguèlia, l’aposta per Will Clyburn (35), de qui encara s’espera una resposta a l’oferta feta, o el fallit intent d’aconseguir els serveis de Lorenzo Brown, ja aterrat a Milà en unes condicions que el Barça no ha pogut igualar.
L’arribada de Xenguèlia no omplirà, ni de bon tros, la panxa d’una afició famèlica
Després d’una de les pitjors temporades pel que fa a nombre de derrotes, a Joan Peñarroya li toca intentar millorar les prestacions del seu equip, altre cop reconstruït amb retalls. Una missió gens fàcil, que de fet voreja l’impossible.
El bàndol optimista intenta mirar una mica més enllà, a l’estiu vinent, quan els astres amenacen d’alinear-se. No només hi ha eleccions, amb les habituals promeses electorals per guanyar vots, sinó que també s’acaben molts contractes importants ( Laprovittola, Hernangómez, Satoransky, Vesely), cosa que podria ampliar el marge de maniobra per, aquesta vegada sí, fer
tornar la il·lusió al Palau Blaugrana. De moment, tot són batzegades.
