La carta del president dels EUA, Donald Trump, que anunciava un 30% d’aranzels a la Unió Europea a partir de l’1 d’agost ha estat un punt d’inflexió a Brussel·les. Tant la Comissió Europea com els vint-i-set estats membres del club comunitari insisteixen que la millor manera de resoldre la disputa comercial iniciada per Washington és arribar a una solució negociada, però alguna cosa sembla haver canviat. La paciència es comença a esgotar, i cada vegada són més els actors que demanen de mostrar múscul davant el gegant americà.
Va quedar patent en la reunió de ministres responsables de Comerç d’ahir a Brussel·les, on el comissari de Comerç, Maros Sefcovic, va veure més clara que mai la demanda de represàlies comercials contra els EUA si al final Trump decideix anar a la guerra.
“En comparació amb les converses anteriors que vam mantenir amb els ministres, ara ha quedat molt clar”, va explicar Sefcovic quan va acabar d’escoltar els Vint-i-set. “Si aquesta és la situació, hem de protegir els llocs de treball, hem de protegir les empreses, hem de protegir l’economia i hem d’adoptar aquestes mesures de reequilibri. El missatge dels estats membres ha estat el més contundent que he sentit des que vam començar les converses amb els EUA. Primer negociarem, però alhora ens prepararem”, va indicar el comissari eslovac. “Els aranzels del 30% o més a la pràctica prohibeixen el comerç transatlàntic”, va reconèixer.
El ministre francès crida la Comissió a “canviar de mètode” i deixar clar que hi haurà mesures
Sefcovic no va ocultar la seva decepció després de creure, la setmana passada, que un principi d’acord amb els EUA era qüestió de dies. La UE tenia assumit que hauria d’acceptar un 10% d’aranzels, però havia aconseguit que alguns sectors –com l’aviació– quedessin sans i estalvis. El que ho ha fet descarrilar són les demandes de Washington d’imposar tarifes més dures a certs sectors que Trump té entre cella i cella, és a dir, els cotxes, l’acer, l’alumini, els semiconductors i els productes farmacèutics.
En públic, el comissari només va reconèixer que hi havia àrees amb una “gran fractura” entre les dues bandes de l’ Atlàntic i Brussel·les no podia acceptar qualsevol cosa, perquè havia de tornar amb un pacte que fos acceptable tant per les capitals europees com pel Parlament Europeu.
L’enviat de París a Brussel·les, el ministre francès de Comerç, Laurent Saint-Martin, va apressar ahir la Unió Europea a “canviar de mètode” i a deixar clar a Washington que Europa també és una potència i atacarà si fa falta. “La Comissió sempre ha estat en una posició negociadora de bona fe i ho celebro. França li dona suport des del primer dia i continuarem donant-li suport. Però siguem molt clars, aquesta relació de poder avui també ha de portar els europeus a saber com mostrar les contramesures”, va indicar quan va arribar a la reunió. “No volem escalar les coses. Però, alhora, també hem d’ensenyar una mica de múscul”, va assegurar el ministre danès d’Afers Exteriors, Lars Lokke Rasmussen, l’àrbitre de la reunió, ja que Dinamarca acaba d’assumir la presidència rotatòria de la UE. Parlant en nom dels Vint-i-set, va assegurar que el sentiment compartit és que aquests aranzels del 30% són “inacceptables i injustificats”.
Brussel·les no descarta recórrer a l’instrument anticoerció, però demana d’anar “pas a pas”
Fins i tot Alemanya, la veu més prudent pel temor que desper- ten els actuals aranzels en les seves indústries, està començant a elevar el to. Diumenge, el ministre d’Economia alemany, Lars Klingbeil, va avisar que la UE ha de prendre mesures fermes si les negociacions aranzelàries no aconsegueixen alleujar l’escalada del conflicte comercial mundial.
El titular danès no va descartar cap possibilitat ni eina, incloent-hi el poderós instrument anticoerció, que la UE té com a última arma del seu arsenal. No s’ha estrenat mai, però cada vegada sobrevola amb més força com a possibilitat de resposta davant Trump. Si diumenge la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va descartar fer-lo servir ara per ara, Sefcovic va avisar que “tot està a sobre de la taula”. “Però ho farem pas a pas, una cosa rere l’altra”, va explicar. De moment, la Comissió va fer circular ahir als estats el nou segon paquet de contramesures, rebaixades dels 95.000 milions inicials als 72.000 milions, que serien implementades si no s’arriba a una solució.
Alhora, també ha preparat una primera llista –congelada altra vegada fins a l’1 d’agost–, valorada en 21.000 milions més sobre les exportacions dels Estats Units. D’aquesta manera, la xifra total podria superar els 90.000 milions. Això afectaria una mica menys d’una tercera part de les importacions europees des dels Estats Units, quan amb els seus aranzels Washington castiga el 70% de les exportacions de la UE cap a l’altra banda de l’ Atlàntic.
Sefcovic adverteix que “un aranzel del 30% o més a la pràctica suposa posar fi al comerç amb els EUA”
“Estem mostrant una enorme paciència i creativitat per trobar solucions. Però si els aranzels es mantenen per sobre del 30%, el comerç tal com el coneixem simplement no continuarà”, va alertar el comissari Sefcovic, abans de tornar a parlar per telèfon amb els seus homòlegs dels Estats Units.
