Vox surfeja l'onada del malestar: la clau és al vostre telèfon mòbil
EL PATI DIGITAL
El líder de Vox, Santiago Abascal, intervé durant la presentació del programa econòmic i d'habitatge de Vox
Concepció és d'El Salvador. Es va llicenciar en Dret i va venir a Espanya amb 25 anys buscant una oportunitat. Des del primer moment va saber que no podria exercir d'advocada. No li importa, aquí és feliç. A través de la parròquia va trobar feina cuidant una persona gran. Des de fa una dècada treballa al sector de les cures. Pocs espanyols es volen dedicar als nostres dependents. Concepció és imprescindible. Mohamed, del Marroc, treballa en una pime de la construcció. Es dedica a fer reformes i també és imprescindible. Sense Ibrahim, del Senegal, pocs espanyols voldrien construir les nostres carreteres. Sense migrants, en definitiva, l'economia es frenaria.
Fa temps que el rebuig de la immigració s'estén per Espanya. De nord a sud, d'est a oest. Vox alimenta el discurs i les xarxes socials l'amplifiquen. Aquest últim aspecte és important perquè sense X, TikTok i Instagram no s'explicaria aquest fenomen. Al pati digital tot s'amplifica i els grisos no existeixen. Hi ha qui intenta destacar que existeix una relació estreta entre la delinqüència i la immigració perquè en treu rèdit. Fa temps que la llavor de l'odi està inoculada. A Torre Pacheco s'està comprovant.
Els dos primers paràgrafs d'aquest article representen les dues Espanyes actuals. Hi ha qui pensa que la immigració és la solució a un problema laboral, però també hi ha qui creu que estem davant una emergència. No és una elit la que opina el segon; són persones molt modestes, amb una vida molt senzilla. En aquestes aigües pesca Vox amb un discurs bàsic: aquesta és la immigració (dolenta) que porta el “bipartidisme”.
Vox és avui el partit de moda i la radiografia més precisa dels seus votants potencials cal trobar-la en les microdades del CIS. El sondeig apunta que Vox triomfaria entre els joves. Ha esdevingut el partit refugi de la protesta primerenca (fa una dècada ho va ser Podem) i les xarxes socials són imprescindibles. Que Abascal s'aixequi i abandoni el Congrés quan parla Sánchez és avui més efectiu que un discurs parlamentari cuidat. Les propostes de Vox arriben a través de vídeos a un públic ampli amb un simple moviment de polze. Fer lliscar el dit és gasolina i Vox avui seria la primera força política fins als 45 anys.
El mensaje de @Santi_ABASCAL a todos los inmigrantes legales que residen en España.
— VOX 🇪🇸 (@vox_es) July 14, 2025
⬇ï¸â¬‡ï¸â¬‡ï¸ pic.twitter.com/aym4kHLsWj
Més dades del CIS: Vox té més força en poblacions petites i en ciutadans amb estudis senzills. A mesura que avança el nivell de formació de l'elector, menys suport. Vox, per tant, triomfa avui en les famílies més modestes, les de classe econòmica mitjana i baixa. És una qüestió de malestar i, probablement, d'expectatives vitals.
Les microdades del CIS també ofereixen una fotografia precisa de què preocupa més els electors de Vox. El problema més important per als seus votants potencials és el Govern espanyol i la corrupció. Quan se'ls pregunta quin és l'inconvenient que els afecta més la resposta és representativa: la crisi econòmica (no s'ha de passar per alt que a Espanya un de cada tres espanyols no pot marxar de vacances una setmana, segons Eurostat). En segon lloc, la immigració.
Els votants de Vox tenen la fidelitat més alta al seu candidat, Santiago Abascal. El segon nom que citen com la seva icona política és Isabel Díaz Ayuso. I una última dada: Vox té una gran entrada entre militars i forces de seguretat.
Vox creix, mentre PSOE i PP continuen sense saber com frenar aquest ascens. A Sánchez li va funcionar fa dos anys apel·lar a la por a la ultradreta, però avui dia no sembla que aquesta tàctica pugui tenir la mateixa efectivitat.
Feijóo és qui ja té un problema en forma de via d'aigua a la seva dreta. A hores d'ara més d'un milió de votants del PP s'escaparia a Vox. La pèrdua és considerable i a Gènova intenten obstruir-la. Si el PP es dretanitza, Vox puja l'aposta. Queda per veure si els ascensos recents de Tellado i Ester Muñoz troben la tecla adequada. L'ona trumpista ja és a Espanya i Vox la surfeja amb comoditat.