La UB designarà ben aviat una comissió de tres experts per investigar el pressumpte assetjament sexual comès pel catedràtic Flecha
Cas Flecha
La comunitat educativa es divideix entre suports i denúncies al catedràtic
La UB ha retirat les funcionscom aemèrit al catedràtic acusat de coerció sexual
La Universitat de Barcelona (UB) designarà els pròxims dies els tres membres que investigaran les “greus acusacions” de caràcter “sexual, vexatori i intimidatori” que onze persones, homes i dones, denuncien contra l’excatedràtic Ramón Flecha i el grup CREA, adscrit a la UB fins al 2020, però en què participen nombrosos professors i investigadors d’aquest campus.
Seran professionals, dues dones i un home, amb formació específica en violència de gènere i assetjament institucional, de dins o fora del campus.
El cas és un “secret de domini públic”, diu un docent en una carta penjada al web de la facultat d’Educació
La UB ha trobat com respondre als fets que el 2 de juliol van denunciar diverses dones als mitjans de comunicació, presumptes víctimes de coerció sexual, abús de poder i control emocional quan eren becàries, doctorandes o investigadores al grup creat per Flecha.
Divendres la UB va rebre la denúncia formal de les presumptes víctimes a través de les seves advocades, en què es descriuen conductes “molt greus” per part del “ CREA, del seu líder i d’altres membres d’aquest grup”. Flecha va deixar de ser director del CREA el 2006, però ha estat vinculat al grup des d’aleshores. La UB li ha retirat les funcions d’emèrit (que se li acabaven de manera oficial el 30 de setembre) i ha assignat les tesis que dirigia a altres professors. Així mateix, ha actuat en altres camps per desvincular-se del tot d’aquest grup.
El campus també vigilarà els missatges que es difonen a les xarxes socials i denunciarà els que consideri delictius. El cert és que el cas Flecha ha esclatat a la comunitat educativa i científica i ha generat una allau de missatges a favor i en contra del catedràtic, que es va especialitzar en violència sexual. “Sempre que he donat suport a víctimes que m’ho han demanat, els que les agredeixen m’han amenaçat amb diferents paraules, però amb el mateix contingut: que si els donava suport em destruirien inventant-se tot el que fos instrumentalment eficaç per fer-ho”, s’ha defensat Flecha a la xarxa X.
Però l’ onada en contra seu va in crescendo. La Generalitat va retirar la setmana passada el reconeixement a la trajectòria acadèmica de Marta Soler, actual directora del grup, ja que no disposava d’“informació necessària per valorar amb garanties la idoneïtat de la candidatura”. Centenars de professors s’han afegit al manifest de l’ Assemblea Feminista
de la UB, en la qual demanen una investigació independent com
la que ara ha emprès el campus. També ho ha fet la junta de la
facultat d’ Educació de la UB.
Ramón Flecha ja va ser denunciat el 2004 i el 2016 per presumptes “pràctiques sectàries i sexuals impròpies en un grup d’investigació”. La Fiscalia va arxivar els dos casos. Els denunciants actuals expressen comportaments semblants en aquelles denúncies, que s’haurien produït durant els últims 20 anys. “Onze persones descriuen conductes de caràcter sexual, vexatori i intimidatori”, assenyala el comunicat de la UB, conductes que “no són només contràries al codi ètic intern, sinó que, si es confirmen, poden ser delictives”.
Un catedràtic emèrit de la UB, Jaume Trilla, ha enviat una carta a la facultat d’ Educació, que l’ha penjat al seu web, en què assenyala que els diferents responsables de la UB les passades
dècades coneixien els rumors “persistents” de fets greus suposadament comesos per membres del CREA. Trilla, a la seva missiva, apunta que era “un secret de domini públic” i que algunes autoritats van actuar amb certa responsabilitat i d’altres amb inhibició o fins i tot amb complicitat La Fiscalia i el llavors Síndic de Greuges de la UB van recomanar investigacions internes que no es van produir.