La música en viu continua batent rècords any rere any des de l’aturada pandèmica, amb els macrofestivals com a punta de llança d’un sector que ha quadruplicat la facturació en una dècada a Catalunya, alhora que ha més que doblat el nombre d’assistents als concerts. Són dades de l’ Anuari de la música 2025 , que recull les xifres del sector musical català del 2024, on concerts i música en streaming es consoliden com les principals portes d’entrada al gènere, mentre decau la música en català i el sector camina preocupat pel decret de contaminació acústica de la Generalitat.
La facturació global de la indústria catalana del directe el 2024 va ser de 242 milions d’euros, un 21% més respecte del volum del 2023, i gairebé quatre vegades més que els valors del 2014, quan va facturar 61 milions. També han augmentat un 12% els concerts, fins a arribar a 23.433 durant tot el 2024, més del doble que fa una dècada; progressió semblant a la del públic, que va créixer fins als 19,2 milions d’espectadors, dues vegades i mitja el públic de fa una dècada, i un 4% més que l’any anterior.
Festivals, macrofestivals i festes majors són els responsables d’aquesta millora, amb increments del 9% que mostren un augment de la preferència pels macroesdeveniments, que amb un 4% més d’assistents s’han convertit en l’eix de gravetat del sector, davant la caiguda del 6% en festivals de mida mitjana, segons recull l’anuari editat per Enderrock i l’associació de promotors i mànagers de Catalunya (ARC). Aquestes xifres contrasten amb l’estancament de les sales de concerts, amb un augment d’un 2% en el total d’espectadors, però un descens del 4% en nombre de concerts.
El sector musical adverteix dels riscos que pot comportar el decret de contaminació acústica
“L’activitat és la mateixa, però el format és molt més gran no només en macrofestivals, sinó en espais com el Palau Sant Jordi”, ha apuntat Lluís Torrents, president de l’ Associació de Sales de Concerts de Catalunya, durant la presentació de les dades aquest dimecres a la seu barcelonina de la SGAE. “La facturació ha crescut perquè hi ha hagut un increment brutal en el preu de les entrades, i això és un tret al peu per al sector”, ha lamentat mentre alertava de l’existència de dues velocitats en la música: la de les sales de concerts i la dels grans espais, en què “el que és important no és només l’artista i la música, sinó tot el que passa al voltant de l’acte, la gent vol viure més l’experiència que el concert”.
Una altra separació és la de gènere, amb les dones apostant pels concerts (53%), mentre que els homes són majoritaris en festivals i macrofestivals (51% i 54%, respectivament). On s’han igualat les coses és als cartells de festivals, en què les dones representen un 46%, amb notable presència de projectes de lideratge femení (34%).
L’augment en ingressos i audiències de Catalunya no ha impedit a Barcelona de perdre el lideratge en aquest apartat davant Madrid, amb un augment global del 25% al mercat espanyol de música en directe, que ha facturat 725 milions d’euros. La capital espanyola ha venut el doble d’entrades que la catalana, 1,1 milions, davant 450.000, a més d’imposar-se en la comparació entre les dues ciutats dels 25 concerts més multitudinaris, un 71% dels quals van tenir lloc a Madrid, davant del 29% a Barcelona. Això ha derivat en un increment del 96% en la venda d’entrades el 2024, amb 185,3 milions de facturació, mentre que a la seva rival directa queien un 9% i la facturació quedava en 138,5 milions.
Les sales de concerts creixen a un altre nivell mentre es dispara el preu de les entrades als grans concerts
Entre les causes d’aquest sorpasso , l’anuari cita l’ocupació de l’ Estadi Olímpic pel FC Barcelona i les obres del Camp Nou, així com la política de Madrid per fer-se més radial i atreure inversions, també en el mercat de les grans gires musicals.
Xifres a banda, l’ Anuari dona aquest any especial importància al projecte de decret per regular la contaminació acústica en què treballa la Generalitat, i que s’ha d’aprovar aquest any. El redactat actual del decret fixa un límit de 80 decibels per a les activitats amb música amplificada, cosa que podria afectar fins i tot festes populars com la Patum de Berga. L’alternativa que els municipis disposin de deu dies en què poden superar aquest límit és vista com a massa restrictiva pel sector. “Amb aquest decret, un grup reduït de veïns pot posar en dificultats i fins i tot impedir que se celebrin grans esdeveniments”, ha advertit Eva Faustino, directora de l’associació de productors i editors fonogràfics, l’Apecat.