“Faré el meu camí amb el ‘10’” Lamine Yamal
El dorsal del crac del Barça
Lamine Yamal fuig de les comparacions amb Messi i celebra la renovació
Lamine Yamal amb la samarreta amb el dorsal número 10 que començarà a dur aquesta temporada després de renovar fins al 2031
Ser un número 10 significa marcar la diferència en alguna cosa. En un equip de futbol, aquest 10 és el més talentós, el més ofensiu i el que, com Lamine Yamal, posa en un compromís el rival amb una presència que intimida, que destil·la explosivitat i desequilibri per la banda dreta. Per tot aquest efecte futbolístic, sorprenent també per la seva joventut, l’extrem de Rocafonda de 18 anys és la millor arma blaugrana. “Jo ara vull guanyar la Champions amb el Barça i el Mundial amb la selecció. I divertir-me jugant bé. No sento pressió pel 10 . Estic agraït al club per donar-me’l, de petit somiava jugar al Barça i amb aquest número”, va apuntar un Lamine desacomplexat i sense embuts, en l’acte que va celebrar la seva renovació fins al 2031 i també el seu nou dorsal.
Va ser a la seva manera. Amb un collar amb el seu nou dorsal banyat en plata, pantalons color verd caqui i samarreta blanca i compareixent a la botiga del FC Barcelona del Camp Nou, on es va envoltar de samarretes amb el seu nom i el dorsal 10 que ell mateix va estampar. Després va atendre els mitjans de comunicació. Tot al racó dedicat a la Masia per reflectir els seus orígens. La seva entrada, de crac, i el bany de masses d’aficionats que l’esperaven a la porta també van certificar un nou estatus que, després d’un any de negociacions, va entrar en vigor amb una renovació a l’alça el 13 de juliol, quan va assolir la majoria d’edat.
No li podré tornar mai a la meva àvia tot el que m’ha donat”
La seva és una renovació per a la història: la més important en el segon mandat de Joan Laporta, la millor manera de superar el dol esportiu que va deixar la sortida de Leo Messi el 2021 i també la més ben pagada amb un salari que pot assolir els 20 milions d’euros nets per temporada si es compleixen variables com guanyar la Pilota d’ Or. “El Barça és la meva vida, és casa meva, soc aquí des dels set anys. Messi ha fet el seu camí i jo faré el meu”, va insistir Lamine, que va firmar el contracte al despatx presidencial envoltat de tota la cúpula esportiva liderada pel president Joan Laporta. També hi havia el seu agent, Jorge Mendes, i el seu equip personal de comunicació.
Fins ara havia portat el 19 . I va tenir dubtes de si volia mantenir-lo per construir una identitat pròpia lluny de l’ombra dels predecessors del número 10, com van ser Maradona, Ronaldinho o Leo Messi. També del seu amic Ansu Fati. “Em quedo amb alguna cosa de tots”, va apuntar el futbolista. Perquè, per Lamine, portar el 10 no és una qüestió de por. La va deixar al banc del parc de Rocafonda, al seu Mataró natal.
“Ara vull guanyar la Champions i el Mundial, i continuar divertint-me”
En té motius. La seva infantesa, marcada pels pocs recursos econòmics dels seus, no va ser idíl·lica. Però no hi ha ningú com la seva àvia Fátima per reivindicar-los. Per ella, tot i que el jugador es va comprometre amb el club el 27 de maig perquè el Barça va voler assegurar-se el sí del seu millor jugador davant la proximitat del mercat de fitxatges i del Mundial de Clubs amb possibles ofertes econòmiques sobre la taula, Lamine va voler repetir l’acte de la firma. La Fátima aquell dia era al seu Larraix natal de vacances. Lamine va ajudar la seva àvia a baixar del cotxe i a pujar les escales fins al despatx de Laporta. “Sense la meva àvia no podia fer un acte tan especial. Li estic molt agraït per tot el que ha fet per mi, no l’hi podré tornar mai”, va afirmar Lamine, reivindicant la història d’una dona que va deixar el Marroc amb 40 anys i va anar a Espanya per portar un per un als seus cinc fills un primer sou en un càmping de Llavaneres.
El jugador també va abraçar la seva mare, Sheila Ebana, de Guinea Equatorial, i el seu pare, Mounir Nasraoui, del Marroc, que, amb el seu cosí Moha lidera el clan del barri conegut com la revolució del 304 , xifra dels tres dígits del codi postal de Rocafonda. Lamine Yamal té molt present aquests números quan celebra els seus gols. També la pista de ciment del seu barri, on tot va començar i que ara mostra un nou mural pintat per l’artista Mateo Mara, el nom artístic del qual és Ma’La. Com diu el club i la seva família, Lamine va llançat de Rocafonda al món.