L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) va avisar ahir del risc de pèrdua d’“eficàcia i eficiència” del sistema fiscal espanyol a conseqüència del model de finançament singular per a Catalunya acordat entre el Govern central i la Generalitat.
“Les fragmentacions suposen en general una pèrdua d’eficàcia i eficiència del sistema. Ho hem vist en la Muface”, va assegurar ahir la presidenta de l’organisme, Cristina Herrero, en la presentació de l’informe sobre execució pressupostària, deute públic i regla de despesa del 2025. El temor de l’ Airef és que “les cessions en la gestió a les comunitats autònomes suposin pèrdues d’informació”. Com a exemple, va posar l’aplicació de l’ ingrés m ínim vital als territoris forals, que no envien totes les dades i impedeixen de comptar amb una visió “global”.
Aquest missatge respon a les primeres impressions de l’organisme. Ara per ara, com va explicar ahir la presidenta, no hi ha prou elements per oferir una opinió exhaustiva sobre el nou model. Abans, va indicar Herrero, seria necessari conèixer la nova aportació de Catalunya i els mecanismes de compensació. Si en el futur l’organisme detectés que l’acord de finançament afecta la sostenibilitat dels comptes, l’ Airef es pronunciarà, va avisar.
Un de punts forts de l’informe presentat ahir té a veure amb l’incompliment de les regles fiscals. Es produeix, en paraules d’ Herrero, un “galimaties” en què Espanya incompleix les seves pròpies regles nacionals, si bé supera per poc les exigències europees, de manera que no necessitarà recórrer a la clàusula d’excepció el 2025.
Aquest any els comptes públics requeririen un ajust d’11.000 milions, d’acord amb la regla fiscal nacional. El desfasament de l’ Administració central és de 5.600 milions, mentre que entre les comunitats autònomes el desajust entre despeses i ingressos és de 5.300 milions.
“Si es vol complir la regla de despesa nacional entorn de costos i ingressos, són necessàries mesures per 11.000 milions”, va afirmar Herrero. La incompleixen l’ Administració central, totes les comunitats autònomes tret de La Rioja i vuit grans corporacions municipals.
Tot i això, aquest problema no és greu, perquè Espanya surt ben parada a escala europea. Aquest any l’augment de la despesa pública serà del 4,6%, una dècima més de l’estimació anterior i per sobre del 3,7% de referència, però l’increment queda per poc dins del límit de tres dècimes de PIB acceptat per la UE.
L’ Airef també avisa d’altres elements d’“elevada incertesa” entorn dels comptes nacionals, sobretot en l’àmbit de la defensa. Hi ha un compromís de despesa militar de 10.471 milions d’euros sobre la qual l’autoritat no pot fer seguiment per falta de transparència. A això s’hi afegeix l’absència de plans de p ressupostos generals de l’ Estat ( PGE).
