La seu de la Comissió Europea va ser ahir l’escenari de l’inici d’una batalla campal que serà a Brussel·les els pròxims dos anys: el començament de les negociacions del pròxim Marc Financer Plurianual, és a dir, el futur pressupost europeu entre el 2028 i el 2034. Serà el moment en què la Comissió , els Vint-i-set i el Parlament Europeu lluitaran per cada euro, un dels debats més difícils de la unió i que ja ha suscitat crítiques abans de començar.
La primera part va arribar dimecres quan la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va llançar un esquema de pressupost de dos bilions d’euros que va presentar com el “més ambiciós que mai s’ha proposat”, malgrat que es tracta d’una quantitat molt semblant a l’anterior a preus actuals. La mida representa l’1,26% de la renda nacional bruta del bloc, davant l’1,13% actual, fet que suposa un lleuger increment de 13 centèsimes. Tot i així, la major part d’aquest increment (11 centèsimes) es destinarà al pagament del deute del fons de recuperació.
Els comptes reflecteixen un augment dràstic dela inversió en defensa davant la retallada en les PAC
Una novetat important del plantejament és el disseny “simplificat” que ha elaborat la Comissió Europea. Brussel·les vol centralitzar en l’àmbit dels Estats membres la gestió dels fons socials, agrícoles i de cohesió, en detriment del poder de les regions i de les ciutats. Sota aquesta fórmula, serien els governs els que decideixin com cal distribuir els diners, malgrat que fonts comunitàries asseguren que hauran de justificar en els seus plans nacionals que “reflecteixen les necessitats regionals”.
Les crítiques no s’han fet esperar. La primera, la de la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, que va atacar la proposta de la Comissió perquè deixa les regions i les autoritats locals “al marge” de la gestió dels fons europeus. “És el nostre pressupost europeu, no un xec en blanc per als estats membres”, va indicar la política maltesa, companya de files de Von der Leyen al Partit Popular Europeu.
El disseny de la Comissió Europea, que encara pot tenir molts canvis, recull també les noves prioritats comunitàries. La principal és la competitivitat i la innovació, amb 451.000 milions d’euros, cosa que reflecteix l’interès de la UE d’accelerar aquestes carpetes per reduir la bretxa davant els Estats Units. D’aquest fons per a la competitivitat, gairebé una tercera part, 131.000 milions d’euros, es destinaran a defensa, es multiplica per cinc la inversió en la despesa militar.
A l’altre costat de la balança, els agricultors no estaran gens contents, ja que la política agrària comuna pateix una retallada de prop d’un 30%. Desenes d’agricultors protestaven a les portes de l’edifici principal de la Comissió a Brussel·les mentre els comissaris es tancaven durant hores a discutir els documents. Una altra prioritat d’aquesta Comissió, la migració i el control de fronteres, rebrà el triple de fons, mentre que també hi haurà una inversió substancial en transició climàtica i es multiplica per cinc el pressupost per a interconnexions.
La major part dels fons per finançar aquests pressupostos provenen dels Estats membres de la UE, que han d’acceptar els comptes per unanimitat. Però la Comissió també busca noves formes d’ingressos. Per això proposa, entre altres coses, una taxa per a les grans empreses que operen a la UE, amb una facturació neta anual superior a 100 milions d’euros –i no a 50 milions, com s’havia filtrat la setmana passada–. Aquesta contribució seria d’entre 100.000 i 750.000 euros, segons la mida de les companyies.
