El posicionament del Tribunal Suprem va ser contundent. Va tancar amb un no les peticions d’ampliar la indemnització per acomiadament improcedent a través de la via judicial, i això, malgrat les dues resolucions aprovades pel Comitè Europeu de Drets Socials ( CEDS) del Consell d’Europa, l’última al juny, que reclamaven anar més enllà dels límits que actualment estableix la legislació espanyola en aquest sentit.
Ja al desembre, el Suprem s’havia pronunciat en aquesta línia, però ara la diferència és que ha tingut en compte l’última resolució del CEDS, i malgrat això, manté la seva posició: no s’ha d’anar més enllà del que està establert, amb el límit dels 33 dies per any treballat amb un màxim de 24 mensualitats, siguin quines siguin les circumstàncies del treballador acomiadat. I digui el que digui el Consell d’Europa. Aquesta és la diferència amb el seu posicionament anterior, quan va precisar que no havia tingut en compte aquestes resolucions.
El tribunal argumenta que la Carta Social Europea només indica que la compensació ha de ser “adequada”
La sentència del ple de la Sala Social del Suprem estableix que la indemnització per acomiadament improcedent “no pot veure’s incrementada en la via judicial amb altres quanties que atenguin les circumstàncies concretes de cada cas”, i afegeix que això no suposa vulnerar ni l’article 10 del conveni 158 de l’OIT ni tampoc l’article 24 de la Carta Social Europea, “en què només s’indica que la indemnització ha de ser adequada”.
La negativa es basa en tres arguments. El principal és que l’expressió “indemnització adequada” que utilitza el Consell d’Europa és “literalment inconcreta”. Per això, és una declaració programàtica d’intervenció oberta, no un mandat directament aplicable. Perquè ho fos, es requeriria una modificació de la legislació, una cosa que el Ministeri de Treball vol impulsar, però que pot trobar resistències en altres departaments de l’Executiu.
El segon argument és que el Tribunal Constitucional espanyol ja ha deixat establert que la indemnització actualment taxada és l’adequada, i que aquesta fórmula legal ha estat oferint seguretat jurídica, fixant una reparació en els mateixos termes davant acomiadaments en les mateixes situacions.
El tercer punt que exposa el tribunal és que les decisions del CEDS no són executives ni directament aplicables entre particulars, i que no vinculen els tribunals interns de cada estat. Marca la diferència amb altres instàncies europees, com el Tribunal Europeu de Drets Humans i el Tribunal de Justícia de la UE, les resolucions del qual sí que són sentències.
La ratificació de la Carta Social Europea per Espanya el 2021 va portar diversos tribunals, en casos puntuals en què es reunien circumstàncies particulars, a concedir indemnitzacions addicionals a les que preveu la legislació espanyola. Aquesta via es va tallar amb el primer posicionament del Tribuna Suprem al desembre, i ara es frena definitivament.
Queda la via de la modificació de la normativa, que és el que Treball s’ha compromès a fer. Ahir van insistir que, a pesar d’aquesta sentència, modificaran la indemnització per acomiadament. “El Govern espanyol farà efectiu el programa de coalició i el seu compromís amb la ciutadania, que és reformar l’ acomiadament”, manifesten fonts del ministeri, que afegeixen que esperen a conèixer el contingut definitiu de la sentència, que es farà públic els pròxims dies.
L’equip de Yolanda Díaz ja havia manifestat anteriorment la seva intenció de convocar una taula de diàleg social per abordar aquesta modificació de la normativa, però fins ara no s’ha concretat.
Ahir, les primeres reaccions a la sentència van ser les que ja s’esperaven. La satisfacció de la CEOE, mentre que els sindicats adverteixen que recorreran al Tribunal Constitucional i també altres instàncies, al mateix temps que reclamen al Govern central una reforma urgent de la legislació laboral per complir amb les resolucions del Consell d’Europa.
