El secretari d’Estat de la UE, Fernando Sampedro, tornarà a defensar avui davant el Consell d’ Afers Generals l’oficialitat del català, l’eusquera i el gallec, tot i que, com va passar a l’anterior intent de finals de maig, no s’arribarà a votar per la falta de consens entre els Vint-i-set. L’afer requereix unanimitat, i el Ministeri d’Exteriors de José Manuel Albares té assumit que tampoc no n’hi haurà per les reticències dels mateixos països.
Fonts espanyoles properes al dossier expliquen a La Vanguardia que la intenció de tornar a incloure el debat a l’ordre del dia és deixar constància davant la resta de països que el problema no són els dubtes que encara esgrimeixen alguns dels escèptics, sinó que el rebuig té una naturalesa política. En específic, d’ estats governats per conservadors, com Suècia, Finlàndia, Croàcia, la República Txeca, Àustria o Itàlia, i, especialment, d’ Alemanya. El canceller, Friedrich Merz, i el ministre d’Afers Europeus són ara de la CDU, formació molt propera al Partit Popular (PP) a Europa.
Madrid considera que els països escèptics ja no es podran escudar en els dubtes jurídics i financers
Les pressions de la formació d’Alberto Núñez Feijóo per frenar l’adopció de l’oficialitat, si n’hi ha hagut, aquesta vegada han estat menys evidents que en l’anterior ocasió, quan van ser reconegudes públicament. Tot i això, alguns d’aquests països escèptics assenyalen que la seva posició és la mateixa que al maig: necessiten aclariments en els aspectes financers, legals i pràctics de la proposta abans de pujar al vaixell. A més, afirmen que per part d’ Espanya això no s’ha fet, i en particular demanen més garanties que el Govern espanyol assumirà els costos de l’operació.
“Diversos estats membres continuen tenint preguntes sense resposta sobre la viabilitat del que proposa el Govern espanyol, sobre les implicacions pressupostàries i sobre la legalitat i els aspectes jurídics”, explica un alt diplomàtic europeu. Un altre problema recau en els serveis jurídics del Consell de la UE,
que, segons l’ACN, continua creient que cal reformar els tractats, una opinió que ja van esgrimir al maig i que pesa per als països contraris però que Espanya no veu vinculant.
Tot això, segons aquestes fonts pròximes al dossier, no són més que excuses per amagar que el problema és la falta de voluntat de fer un favor al Govern socialista de Pedro Sánchez. Consideren que les inquietuds ja estan prou aclarides, tant pel nou memoràndum que van enviar la setmana passada als Vint-i-set insistint que Espanya n’assumiria els costos, com de manera bilateral. Tant Albares com Sánchez s’han implicat personalment en la qüestió.
A més, aquestes fonts apunten que cap d’aquests països més vocals a l’hora d’expressar reticències no s’ha acostat a ells per intentar resoldre-les, mentre que d’altres sí que ho han fet. Per exemple, creuen que les preocupacions dels països Bàltics sobre una possible porta oberta a la minoria russa estan resoltes deixant clar que no obrirà precedents. Estònia, per exemple, està a favor de la proposta.
Sobre l’estimació del cost –que segons un informe preliminar seria de 132 milions d’euros– i l’impacte jurídic als tractats europeus, Espanya argumenta que no pot fer més per resoldre possibles dubtes. Està pendent un informe més detallat de la Comissió sobre el cost –el que hi ha és orientatiu, basat en el gaèlic–, però no arribarà fins que hi hagi una petició formal del Consell. La lectura de Madrid és que l’argument dels dubtes és, al final, una tàctica dilatòria d’alguns països que volen evitar l’adopció de l’oficialitat del català.
El 27 de maig passat almenys set països van impedir l’aprovació durant el debat expressant en públic aquesta necessitat d’aclariments, per això van instar Espanya a continuar treballant per resoldre-les i llavors Polònia –que ocupava la presidència rotatòria de la UE– va retirar la votació. En aquesta ocasió, la presidència danesa ha canviat de fórmula permetent el debat però deixant clar que només es votarà si hi ha consens.
“No puc garantir que el 18 sigui el dia D, però un dia hi haurà un dia D, perquè tots els estats comprenen que la posició d’ Espanya és legítima i que la nostra identitat nacional és plurilingüe i cal defensar-la”, va afirmar dilluns Albares a Brussel·les.
