“No val la pena. Treballo molt i és molt dur, cobro poquíssim, no tinc temps de dir-los bon dia quan ja els estic ficant a la dutxa... Així, sense més ni més. Després els vesteixo ràpidament, sense ni tan sols preguntar-los quins pantalons o vestit es volen posar, els poso el bolquer a la gran majoria i, a la següent habitació... Anem tan de pressa que fas moviments bruscos i, esclar, em fa mal l’esquena cada dia. També els canells i les espatlles. Pegues d’una feina que, tot i això, m’agrada molt... Si em deixessin fer-la amb amor, si pogués parlar amb ells, agafar-los la mà, escoltar-los”.
La María (demana que no se la identifiqui) té 33 anys. És auxiliar de gerontologia en una residència privada de gent gran de Madrid. Té un contracte temporal i treballa a torns. Prefereix la nit, perquè guanya més, però reconeix que la “mata, no pas per l’horari, sinó per la sobrecàrrega: som tres per a 150 residents a la nit”. Guanya uns 16.500 euros bruts a l’any.
D’aquí cinc anys es necessitaran 260.000 professionals més per atendre els nous dependents
Ella forma part de les 600.000 persones empleades en sectors relacionats amb les cures de llarga durada (residències i serveis domiciliaris, així com centres de dia). Menys per l’edat, compleix el perfil de les treballadores del sector. És dona (el 83%), té contracte temporal (una de cada quatre de les que treballen en residències; el 40% en ajuda a domicili) i té salaris alineats amb el s alari mínim i nterprofessional, d’uns 16.500 euros. Les que treballen en el servei a domicili, que tenen contractes parcials i amb salaris encara més baixos, intenten aconseguir un sobresou fent cures informals per hores. “Jo treballo els caps de setmana a casa d’una senyora de 82 anys. Hi vaig dues hores al matí i a la nit. És el que m’ajuda a arribar a final de mes”, explica la María Jesús (també sense cognom, perquè no vol tenir “problemes” amb Hisenda), resident a Ciudad Real.
Sobre l’edat, la meitat tenen més de 45 anys i el 25% són
estrangeres (fonamentalment d’ Amèrica Llatina).
Aquestes són algunes de les dades de l’estudi que la secretaria d’Estat de Drets Socials ha elaborat amb les consultores Afi i 40dB. Aquest treball revela les males condicions laborals d’un sector “invisible i menystingut per la societat, malgrat la seva importància”, van assenyalar els responsables del Ministeri de Drets Socials. Aquestes males condicions provoquen que les persones que treballen al sector hi estiguin, de mitjana, tot just un any, cosa que dificulta la retenció de talent.
Aquesta realitat afecta no només les auxiliars de geriatria, és a dir, les professionals que fan atenció directa, suport personal i acompanyament a persones en situació de dependència, sinó també altres perfils clau del sistema, com fisioterapeutes, personal d’infermeria o professionals de la psicologia. La fugida estructural de personal compromet la sostenibilitat del sistema just en un moment de repte demogràfic, que és quan més es necessita.
Com va indicar el ministre Pablo Bustinduy en l’acte de presentació d’aquest informe, l’evolució demogràfica preveu un augment de més de 400.000 persones dependents els pròxims cinc anys, i el 2030 hi haurà 1,2 milions més de persones més grans de 65 anys que el 2023. La situació exigirà incorporar, com a mínim, 260.000 noves treballadores al sector.
Les condicions laborals del sector tenen conseqüències directes en la salut de les treballadores, van explicar Marina Asensio, d’ Afi, i Lucía de la Puerta, de 40DB. Les tasques que afronten afecten la seva salut física i emocional amb malalties musculars cròniques i accidents laborals més freqüents que la mitjana.
Concretament, el 2023 els accidents en residències amb baixa laboral van ser un 75% superiors que els de la mitjana nacional, mentre que en els serveis socials sense allotjament, l’excés va arribar fins al 25%. En aquest últim cas, destaca l’alta sinistralitat in itinere: per a aquestes treballadores els accidents amb baixa ocorreguts en desplaçaments a la feina dupliquen la mitjana d’ Espanya, amb una taxa de 904 per cada 100.000 treballadores, davant 446 en el conjunt del mercat
laboral.
Les treballadores expliquen que l’exposició continuada a esforços físics, postures forçades i estrès no només deteriora la seva salut, sinó que incrementa la rotació i les baixes laborals, cosa que també afecta la qualitat de la cura que ofereixen.
