Després de deixar clar que les condicions imposades pel Govern a l’opa del BBVA al Sabadell no eren del seu grat, Brussel·les ha decidit passar a l’acció. Com s’anticipava, la Comissió Europea va obrir ahir un procediment d’infracció a Espanya per dificultar l’operació bancària. Argumenta que les lleis espanyoles adoptades per l’ Executiu per posar traves a la fusió no s’ajusten al dret comunitari.
Es tracta d’un expedient que ara per ara consisteix en una carta formal que demana més informació al Govern, però que podria acabar amb l’ Executiu comunitari proposant que s’imposi una sanció econòmica a Espanya davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ( TJUE). El Ministeri d’Economia va confirmar la recepció de la carta de requeriment i va avançar que respondrà en el termini estipulat de dos mesos.
Hi ha dos motius que han portat la Comissió a prendre aquesta decisió. El primer té a veure amb dues disposicions del dret espanyol que atorguen un poder al ministre d’Economia per decidir sobre fusions o adquisicions totals o parcials en operacions bancàries. Es tracta de dues normes, una de les quals del 2015, que subratlla que “correspon al ministre d’Economia i Competitivitat autoritzar les operacions de fusió, escissió o cessió global o parcial d’actius i passius en les quals intervingui un banc”.
La comunicació veu incompatible la possibilitat de veto del ministre amb les normes europees
Segons fonts comunitàries, el que Brussel·les reclama a Espanya és que canviï aquest dret a veto perquè entenen que soscaven els poders prudencials del Banc Central Europeu (BCE), que és l’autoritat competent quan una adquisició supera el 10% del capital.
En la comunicació oficial, la Comissió insisteix que “determinades disposicions de la llei bancària espanyola i de la
llei de competència espanyola, que atorguen al Govern facultats il·limitades per intervenir en fusions i adquisicions de bancs, vulneren les competències exclusives del BCE i dels supervisors nacionals en virtut de la normativa bancària de la UE”. A parer seu, aquestes “àmplies facultats discrecionals” del ministre constitueixen “restriccions injustificades a la llibertat d’establiment i a la lliure circulació de capitals”.
A Brussel·les, creuen que la legislació espanyola no està alineada amb el dret de la UE. A més, recorden que fa temps que Europa reclama que s’aixequin barreres al mercat interior, i interpreten que aquestes infraccions dels principis normatius europeus constitueixen una barrera.
Brussel·les insisteix que les consolidacions “són essencials per a la unió bancària”
La comunicació oficial no deixa cap mena de dubte. Les consolidacions en el sector bancari, pensa la Comissió, beneficien l’economia de la UE en el seu conjunt i són essencials per a la realització de la unió bancària. “Aquestes fusions també garanteixen una assignació eficient del capital en tota la UE i l’accés dels ciutadans i les empreses a productes financers a preus competitius, cosa que constitueix un objectiu clau de la unió d’estalvi i inversió”, apunta l’ Executiu comunitari al comunicat.
Perquè el procediment d’infracció arribés a bon port, el Govern hauria de fer un canvi profund sobre aquest reglament per deixar clar que Frankfurt va per sobre de la Moncloa. Tot, després que el BCE va notificar al setembre al BBVA la seva aprovació (no oposició) a la presa de control hostil.
Després, en el segon motiu, fonts internes també afirmen que les traves imposades pel Govern a aquesta opa van contra la llei de Defensa de la Competència, en què s’estableixen una sèrie de categories perquè es pugui prohibir una concentració, sempre que estiguin justificades per raons d’interès general. Fonts europees citen dins d’aquesta llista les raons de defensa, seguretat, salut i lliure circulació de béns i serveis.
Els tècnics consideren que les autoritats competents són el BCE i la CNMC
El Govern, el 24 de juny, quan el Consell de Ministres va donar l’autorització a l’operació, va impedir al BBVA de procedir a la fusió dels dos bancs durant els pròxims tres anys. Però, per Brussel·les, en aquest cas concret, les traves del Govern no recauen en cap de les categories encarregades de vetllar per l’interès general.
Les objeccions de Brussel·les van en línia amb les advertències enviades per la Comissió a finals de maig, després de l’últim moviment de l’ Executiu de Sánchez. Llavors les crítiques ja van ser molt clares. Fonts europees subratllaven que no consideraven que hi hagués “cap raó que pugui justificar rebutjar o bloquejar l’operació” i demanaven al Govern d’“alinear-se amb les decisions de les autoritats competents”, és a dir, amb el veredicte emès per la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència ( CNMC), el Banc d’Espanya i el BCE.
Aquests recels no eren nous. El Govern i la Comissió Europea estaven parlant en privat de la qüestió des de l’agost del 2024, quan van obrir un procés conegut a la bombolla comunitària com a EU Pilot, un sistema de consultes habituals que llança l’ Executiu comunitari quan se sospita que es pot incomplir la legislació europea. Llavors eren converses informals, però bastant freqüents, especialment amb la Secretaria del Tresor. Ara, amb l’obertura del procediment d’infracció, el desacord ja és formal.
