Em disgusta que els polítics diguin coses en què no creuen, simplement per desgastar l’adversari. Ja sé que Sunzi va deixar dit que l’art de la guerra es basa en l’engany, així que una exageració o una mentida forma part de les batalles per assolir els objectius. Però, en tot cas, la política és la guerra per altres mitjans, en principi més civilitzats.
Pensava en això mentre llegia l’entrevista que aquest diari va publicar ahir amb Ester Muñoz, la nova portaveu del grup parlamentari del PP i figura emergent de la formació, que no s’esporugueix en els seus enfrontaments amb el Govern central. Els homes durs no ballen, va titular una de les seves novel·les Norman Mailer. Tanmateix, no va dir res de les dones i a Muñoz li encanta el ball i encara més ser dura en política.
Causa perplexitat que Ester Muñoz (PP) digui que Illa s’ha proposat de liderar el procés
La meva perplexitat va sobrevenir quan la periodista Silvia Angulo li va preguntar si la situació de Catalunya no era ara millor. La portaveu popular va respondre que Illa (i Sánchez) s’han proposat de liderar el procés, assumint les tesis independentistes per poder governar i el pas següent que els queda és el referèndum. Estic convençut que Ester Muñoz no es creu seriosament aquest raonament, encara que pugui figurar en algun argumentari del seu partit. Illa no és un independentista emboscat, sinó el polític que ha rebaixat la tensió a Catalunya, aconseguint que l’independentisme hagi caigut per sota del 40% i que tornessin grans empreses i entitats financeres que van canviar la seu.
Lee tambiénUn dia d’acrobàcies
Entenc que al PP mana una generació que eren nens quan José María Aznar va pactar amb els nacionalistes catalans el 1996. Per arribar a la Moncloa, Aznar es va comprometre a suprimir els governadors civils sobre els quals pivotava l’ordre públic, a treure el control de les carreteres catalanes en mans de la Guàrdia Civil per passar-lo als Mossos, a eliminar el servei militar obligatori, a decretar que Catalunya gestionés el 30% de l’IRPF i el 100% de patrimoni, successions i el joc. I fins i tot va col·locar als consells de les empreses públiques nacionalistes de CiU. Llavors ningú no va dir que es trencava Espanya. I això que Aznar fins i tot parlava català en la intimitat.