Fa quatre anys i mig vaig publicar en aquestes pàgines un article (“Un carnet de punts presidencial”, 24/I/2021) de títol molt semblant al d’avui. Deu ser cosa de l’edat: envellim i ens repetim més i més. La circumstància era llavors diferent, ja que Donald Trump acabava el seu primer mandat presidencial i Joe Biden estava a punt de rellevar-lo (i avui Trump torna a manar i Biden no sembla pas en condicions de rellevar ningú). Precisament per això, era un moment apropiat per fer balanç. I per concloure que algú que havia abusat tant del poder feia necessari instaurar un carnet de punts presidencial que, a la manera del que a Espanya inhabilita els infractors reincidents del codi de circulació, penalitzés i apartés del càrrec a qui encadenés infraccions.
El primer mandat de Trump, farcit de mentides, d’aliances sospitoses, de causes judicials en què ell era l’investigat i no el condemnat, va donar peu a aquell suggeriment. El segon mandat està demostrant que és urgent aplicar-la. Però no insistiré aquí en el cas dels EUA, sinó en la possibilitat d’establir un carnet de punts semblant en diferents àmbits de la política espanyola. Perquè el fang i el soroll mediàtic han assolit tal omnipresència i tal volum que en desvirtuen l’exercici i impedeixen de debatre sobre les qüestions que de debò interessen als ciutadans: les mancances del sistema educatiu, les llistes d’espera sanitàries, el dèficit de l’habitatge o la cura del medi ambient. En lloc de parlar d’això, els nostres líders es dediquen a donar lliçons d’ètica als seus rivals, com si el currículum del seu partit els avalés, quan sovint passa tot el contrari.
La batussa constant que paralitza la gestió política pot basar-se en irregularitats –com les derivades del cas Cerdán– que han de ser investigades i, si escau, castigades. Però de vegades són el producte de muntatges interessats, que es fabriquen en determinades instàncies policials, són divulgats per mitjans subvencionats amb tal finalitat, propicien denúncies davant els tribunals d’associacions ultradretanes i acaben segrestant la vida parlamentària i sostraient-ne la funció principal, mentre destrossen la confiança dels ciutadans en la democràcia.
Els abusos policials, mediàtics, judicials o polítics haurien de ser continguts
Per això caldria considerar la implantació del carnet de punts en àmbits com el policial, el mediàtic, el judicial o fins i tot el polític. No es tracta de retallar la llibertat de cap agent social, sinó d’impedir que s’extralimiti reiteradament i incompleixi la seva tasca.
Per exemple, s’ha d’acceptar que Manos Limpias continuï agitant l’escena amb la presentació de denúncies d’intencionalitat política manifesta, que en la seva gran majoria queden en no res? No seria millor per al país limitar l’acció d’aquest campió de l’abús processal, advertida i denunciada ja per l’administració de justícia? No seria reconfortant comprovar que, una vegada acumulada certa quantitat de fiascos judicials, Manos Limpias no veiés admesa a trà-mit la seva enèsima querella, com tampoc les successives?
Lee tambiénLes pèrdues immaterials
El mateix es podria aplicar a policies que presenten com a bons dossiers que no ho són, no una vegada, sinó sovint; o a autodenominats periodistes que deshonren la professió divulgant històries falses, o a jutges que retorcen instruccions amb més acarnissament que resultats. Insisteixo, no es tractaria d’impedir a ningú que exercís la seva funció, sinó d’evitar que la utilitzés una vegada i una altra amb finalitats tramposes. Quantes rodes de premsa més han de rebentar els agitadors disfressats de periodistes al Congrés dels Diputats per quedar-se sense punts ni credencial i deixar de fastiguejar?
Des que es va implantar el carnet per punts, la sinistralitat i el nombre d’infraccions han caigut. Hi ha un 40% menys de sancions per excés de velocitat i un 30% menys per conduir begut o drogat. De vegades somio que els que abusen de la seva funció pública són apartats de les posicions que ocupen. Però de seguida s’embranquen en una altra baralla, em desperten amb les seves veus estentòries i em retornen a la realitat. Fins quan ha de durar tot això?