Ja s’ha acabat la guerra?”. És dijous 17 de juliol i la broma d’un client habitual trenca el silenci a la terrassa del bar. Els veïns de Torre Pacheco se saben observats, entre altres coses, perquè, situats a l’escassa ombra que proporciona el modern edifici de l’Ajuntament, hi ha diverses parelles de reporters arribats de Múrcia capital, Madrid i fins i tot Lisboa, com ara els companys portuguesos de CNN Internacional. “Aquí ja no hi ha res”, diu una jove periodista local, de la ciutat de tota la vida. Està programada una concentració per dijous a les vuit de la tarda, però, com acaba d’explicar l’alcalde, la de dimecres ja va ser un fracàs.
“Tenim clar que ens utilitzen”, explica un dels carters que reparteixen a la zona. Ningú no passa tant de temps al carrer i ell fa molt de temps que hi és. A les botigues, als bars, és més fàcil obtenir respostes com a passejant anònim que com a periodista. “Aquí han vingut uns i altres a vendre la seva història”, raona l’empleat postal, “els youtubers a gravar vídeos i els mitjans a explicar la seva pel·lícula, però tot ja està tranquil”.
Les autoritats han dit que el dispositiu policial desplegat amb motiu dels aldarulls que van succeir la brutal agressió patida per Domingo Tomás es mantindrà el cap de setmana. “Aquí dissabte i diumenge els espanyols se’n van tots a la platja, a la Manga, o a la piscina del club de tennis”, apunta el carter. De fet, Torre Pacheco ocupa un espai físic singular, una illa enmig dels cultius –l’aroma de l’ adob als carrers ho delata– però a escassos minuts d’exclusius camps del golf i un enclavament turístic de tant renom com la Manga del mar Menor.
Quan un hi accedeix amb cotxe des de Múrcia, l’acumulació d’hivernacles –aquell mar de plàstic tan comú a les àrees rurals del sud d’ Alacant, Múrcia i Almeria– explica la raó per la qual la presència de treballadors magribins és tan habitual en aquests pobles, fins a arribar al 30% del cens a Torre Pacheco. No cal consultar les estadístiques per percebre-ho, perquè la roba de moltes de les dones que caminen pels ardents carrers cèntrics de la localitat ho delata. Elles no mostren interès a parlar de la qüestió.
Sí que hi mostra interès un dels joves assegut a l’ombra
dels arbres a la plaça Tánger, que porta un masclet curt i s’identifica com a marroquí nascut al poble. “Va venir gent de fora buscant problemes i, com que per aquí no en van trobar –fa un gest assenyalant al voltant–, se’n van anar al barri de San Antonio i allà, esclar, es van defensar”.
Ningú admet conèixer el jove presumptament autor de l’agressió que va desencadenar els aldarulls
El jove reconeix que aquells primers dies de la setmana ell i els seus amics es van abstenir d’aplegar-se on són avui, pel que pogués passar. Dijous la presència policial ja passava desapercebuda per al transeünt, tot just una patrulla de la policia local i una altra de la Guàrdia Civil –l’escassa dotació de la qual s’ha denunciat aquests dies i les autoritats han promès reforçar– circulaven amb els seus vehicles; no hi havia cap control d’accés al poble.
Davant de l’oficina de turisme hi passeja una parella de jubilats britànics. Saben el que ha passat per les notícies, però asseguren que no són aquí per això. Són habituals de la zona, on van arribar atrets per la possibilitat de jugar al golf tot l’any, malgrat que ara –afirmen– “fa massa calor”. “Ja coneixien Torre Pacheco?”. “Sí, pels melons”, somriu ella, “ara són molt bons”.
De fet, en efecte, aquesta és terra de melons i és època de consumir-ne. N’hi ha a les fruiteries del centre i a les de l’avinguda de l’ Estació, on les cases més altes tenen dues plantes i als costats les carnisseries, les teteries, els basars i les botigues d’alimentació reclamen els clients en caràcters àrabs i llatins. En aquestes terrasses, ocupades exclusivament per homes, endevinen que el nou client és periodista encara abans que s’identifiqui. “Tot és política, amic”, diu un. “Aquí hi ha molta gent que treballa i alguns que es fiquen en embolics, com a tot arreu”, resumeix un altre. Sobre els incidents: “Si bus-ques baralla, trobes baralla, és normal”.
Cap no diu conèixer el jove de 19 anys, d’origen marroquí, presumptament autor de l’agressió, veí del poble, malgrat que la documentació acredita que en algun moment va viure a Barcelona, detingut al País Basc, i que les hores anteriors al violent atac a un veí que va desencadenar l’aldarull havia agredit un agent de la policia local, havia intentat un robatori mentre té pendent un judici a Cartagena per una altra qüestió semblant.
Aquesta és una de les queixes que transmeten diversos veïns en una improvisada tertúlia a la porta d’una farmàcia, a prop del carrer major: “N’hi ha alguns que els coneix tothom, els detenen, però entren per una porta i surten per una altra”, afirma una dona de mitjana edat. Temen que el nom de Torre Pacheco s’identifiqui durant molt de temps amb la inseguretat i amb el racisme. “El Facebook aquests dies és una bogeria”, apunta una jove, “no paro de respondre a barbaritats”.
“Tenim clar que ens utilitzen”, explica un dels carters que reparteixen a la zona
Després de la concentració antiracista de divendres al migdia, els equips de televisió que des de dimarts s’allotgen en un hotel de Los Alcázares fan l’equipatge per retornar a les seus centrals en espera de la pròxima destinació. A les ràdios locals, els esdeveniments de Torre Pacheco condicionen el debat per a l’aprovació del pressupost regional: Vox puny el vesper, el PP demana calma, el PSOE ofereix un pacte que exclogui la ultradreta... Torre Pacheco és un peó d’una partida que es juga lluny d’aquí.