Una vegada pot ser sort, dues es pot atribuir a una casualitat i tres potser és producte d’una meravellosa coincidència. Però tantes vegades seguides no és una res arbitrari ni atzarós. Es tracta, sens dubte, d’un cicle consolidat, d’un projecte a llarg termini i d’una generació que infon respecte i que s’ha guanyat a pols la condició de candidata allà on vagi.
Espanya torna en aquesta Eurocopa a ser entre les quatre millors del torneig i a guanyar-se el dret a lluitar pel títol que té a un partit de la final de Basilea del dia 27. Invicta a Suïssa, on ha marcat 16 gols i n’ha encaixat 3, l’històric bitllet a semifinals 28 anys després confirma una tendència i és que la selecció s’ha instal·lat a les altures.
La selecció espanyola ja no és foc d’encenalls, sinó que ha arribat per quedar-se a l’elit del futbol femení.
Trencat el sostre de vidre que les constrenyia, les futbolistes han passat d’ensopegar constantment amb la mateixa pedra que els impedia d’avançar més a adonar-se que no només no hi havia cap maledicció sinó que, a més, amb unes condicions de treball top i un entorn bo, tenen la qualitat i la mentalitat per perpetuar-se i marcar una època. Ja no hi ha gairebés.
Sinó resultats, un esperit molt competitiu i un estil totalment
reconeixible.
L’Eurocopa de Suïssa és el cinquè torneig consecutiu en què la roja es planta a les semifinals, després de molt de temps allunyada dels llums de neó.
En dos anys, ‘la roja’ s’ha convertit en un equip molt fiable, segur de la seva qualitat i que infon respecte
Després del Mundial del 2023 que va conquerir derrotant Anglaterra a la final, va venir la Nations League del 2024, que va aconseguir amb brillantor contra França a La Cartuja. Amb els dos títols, Espanya es va presentar als Jocs Olímpics –un torneig peculiar per dates i per concentració d’esforços–, però es va quedar sense medalla al partit pel bronze conra Alemanya. Al juny, fa res, a Cornellà, un doblet de Pina a Anglaterra va certificar una nova final four per a Espanya a la Nations League que es disputarà a la tardor.
A aquests quatre campionats (dos èxits, la pena de París i un per discernir), s’hi afegeix l’Euro, on ha tornat a estar a l’altura, senyal que el combinat que dirigeix Montse Tomé s’ha convertit en un equip fiable amb què sempre s’ha de i es pot comptar. Rares vegades falla.
A l’hora de la veritat, amb el lideratge d’Aitana i Alexia, dues dobles guanyadores de la Pilota d’ Or, però també amb el de Patri Guijarro, Paredes i Mariona, la roja aspira a dalt de tot. És un combinat dissenyat per això i s’ha acostumat a la pressió de portar el pes del joc, ha acceptat l’exigència del paper de favorita i s’ha enriquit en la lectura dels partits.
“Cal valorar més aquests moments, perquè sembla que estiguem obligades a guanyar 6-0 cada partit. El futbol real no és guanyar els partits al descans per golejada. Al futbol real es competeix el partit els 90 minuts, i més a les eliminatòries d’un gran torneig”, reclamava Aitana Bonmatí després d’eliminar Suïssa.
Malgrat els problemes que van posar les amfitriones, l’equip no va perdre la calma ni la fe i va insistir en el pla. “En cap moment no ho he vist impossible”, assegura Aitana. “Hem millorat a aconseguir que, si a la primera part no anem guanyant, no ens deixem portar, perquè són 90 minuts. No ens han pogut les presses i els canvis han fet molt d’efecte. Hem madurat com a equip”, reflexiona Vicky López, una de les cares que van regenerant el grup, una cosa crucial.
“Cal valorar més aquests moments; el futbol real no és guanyar al descans per golejada”, diu Aitana
No van ser les úniques que van voler treure brillantor a la fita. “ Sentim alegria i felicitat. M’agrada veure les jugadores cantant. Hem estat preparant aquesta Eurocopa tot l’any”, destaca la seleccionadora Montse Tomé, responsable als últims quatre tornejos. “Això dona força i dona energia”, diu pensant en la semifinal de dimecres.
Dilluns farà dos anys exactes que va arrencar el Mundial del 2023. Espanya ha jugat 43 partits, dels quals amb prou feines ha perdut sis (el Japó, la República Txeca, Itàlia, el Brasil, Alemanya i Anglaterra). En aquest temps, s’ha convertit en una referència. “No només estem gaudint al camp, sinó que també fem que la gent gaudeixi. Continuem construint una història i estem enganxant la gent amb la nostra feina”, aprofundeix Vicky López. És el premi també a la constància, necessària per instal·lar-se al cim.
