Qualsevol ciutadà corrent acostuma a tenir problemes cada vegada que emprèn una reforma a casa seva. Els terminis, els costos o les llicències solen ser un maldecap. Per Florentino Pérez, magnat del totxo, un ésser superior president del Grup ACS, una de les constructores més grans del món, no és una excepció amb la remodelació del Santiago Bernabéu. L’estadi del Reial Madrid, aixecat originalment el 1947, va començar la faraònica transformació el juny del 2019 amb un crèdit inicial aprovat a l’assemblea de socis del 2018 de 575 milions. Més de sis anys després, la instal·lació situada al cor de Madrid, al passeig de la Castellana, continua inacabada, malgrat que l’equip blanc hi juga des de setembre del 2021, i el pressupost ja ha arribat als 1.347 milions, tal com va informar l’entitat madridista a l’exercici de la temporada 2024-2025, que es va tancar amb uns ingressos rècord de 1.185 milions.
El club de Chamartín va sol·licitar un segon préstec el 2021 de 225 milions per sufragar la creació de l’hipogeu, la gespa retràctil sota terra que inicialment no formava part del projecte, i el 2023 va demanar al banc 370 milions més per contrarestar l’increment dels costos de construcció derivats de la invasió russa d’ Ucraïna. D’aquells 1.170 milions a tornar, el Madrid només n’ha amortitzat 38, ja que en anys anteriors només es van pagar interessos i aquesta passada temporada s’han invertit 184 milions en el Bernabéu.
Les polèmiques des que hi van entrar les grues el 2019: la façana, la gespa, els concerts i el pàrquing
L’entitat presidida per Florentino Pérez calcula que a la campanya 2025-2026 s’acabarà la remodelació amb l’acabament “d’algunes activitats de restauració i les de reducció del nivell sonor dels concerts”. La tan debatuda insonorització de l’estadi, per alguns experts una utopia en un recinte tan obert, suposarà més despesa però promet retornar al Bernabéu la música, que és la panacea per tornar els més de 1.000 milions derivats de la reforma. Els concerts es van suspendre el setembre del 2024 després d’una denúncia dels veïns perquè els esdeveniments de Taylor Swift i companyia van superar els decibels permesos per llei.
El club confia a tornar a acollir estrelles musicals a casa seva gràcies a les obres d’insonorització i a la reforma de la llei, o gest de complicitat polític segons es miri, que augmentarà el nivell de decibels permesos, tal com pretén el Govern autonòmic d’Isabel Díaz Ayuso. També estan paralitzades des del setembre les obres del pàrquing del Bernabéu, un altre cop per una iniciativa veïnal. L’emplaçament de 20.000 metres quadrats va ser concedit al Madrid per l’Ajuntament per als pròxims quaranta anys, però el jutjat contenciós administratiu número 30 de Madrid va tombar el permís per “falta d’interès públic”.
Quan encara falten els últims retocs, el nou Bernabéu ha guanyat en espectacularitat gràcies a la incorporació d’una façana envoltant, un sostre retràctil, un marcador de 360 graus i el famós hipogeu, entre altres aspectes. Tot i això, el fastuós render que es va mostrar per presentar la renovació de l’estadi dista molt de la realitat, almenys en la vista exterior. La capa platejada que recobreix la instal·lació no provoca el mateix efecte que es percebia a la maqueta virtual i deixa entreveure de nit el que hi passa a dins, i algunes de les làmines ja s’han deteriorat tot just tres anys després que les col·loquessin. A sobre, entre els forats de l’estructura s’han reportat algunes goteres els dies de pluja. Tampoc no ha estat exempta de problemes la gespa, substituïda més de cinc vegades des que van començar les obres.
El Madrid pretén facturar uns 400 milions anuals amb el remodelatge del Bernabéu, però de moment els problemes s’acumulen a la taula de Florentino Pérez. A cal ferrer...