Ajornada fins al setembre la reducció de la jornada, el Ministeri del Treball ha redoblat la pressió per aprovar la remuneració dels permisos parentals com més aviat millor. “Tenim llest el reial decret”, va dir aquesta setmana la vicepresidenta i ministra de Treball, Yolanda Díaz, a la roda de premsa del Consell de Ministres establerta al costat de dos ministres socialistes, i va anunciar que reclamaria que el tema s’inclogués en l’ordre del dia de la Comissió Delegada del Govern per a Afers Econòmics (CDGAE) de demà, un pas previ indispensable per anar a Consell de Ministres.
L’objectiu que la CDGAE ho discuteixi aquest dilluns de moment no sembla aconseguit. Al tancament d’aquesta edició, no formava part de l’ordre del dia de l’organisme, i a Economia, que és la que controla l’agenda, ho deixen per a pròximes reunions, malgrat que des de Treball continuen pressionant.
El decret llei també amplia el permís per naixement de les 16 setmanes actuals a 20
El reial decret llei està redactat i inclou tots els detalls del triple objectiu que busca Treball: les quatre setmanes de permisos retribuïts per a cura, l’ampliació dels permisos de naixement de 16 a 20 setmanes i l’extensió fins a 34 setmanes dels permisos per a famílies monoparentals. Al document, a què ha tingut accés La Vanguardia , s’argumenta que és una norma que “consolida en l’ordenació espanyola una nova manera d’entendre les relacions entre la feina i la cura. És una norma que es compromet de manera efectiva amb la corresponsabilitat de gènere”.
Un dels elements més destacats de la iniciativa són les quatre setmanes de permisos retribuïts per a la cura fins que el fill faci vuit anys. És una prestació econòmica que es reconeix als treballadors durant el permís parental i que té una durada màxima de quatre setmanes de les vuit de què consta el permís. En el cas de les famílies monoparentals, la prestació s’estén a vuit setmanes. És vàlida fins que el fill faci vuit anys.
El decret llei especifica: “La prestació econòmica consistirà en un subsidi equivalent al cent per cent de la base reguladora establerta per a la prestació d’incapacitat temporal derivada de contingències comunes, durant el temps que es gaudeixi del permís parental, amb una durada màxima de quatre setmanes”.
Aquesta mesura és un complement a la ja aprovada abans i en vigor, que estableix els permisos de vuit setmanes per cura, però sense fixar cap remuneració. El que s’afegeix ara és la retribució. Aquesta falta de remuneració és un incompliment de la normativa europea que va provocar l’obertura d’un expedient a Espanya pel qual paga 9.000 euros cada dia de multa, una quantitat que, segons indica Sumar, es multiplicarà fins a més de 40.000 euros per dia a partir de l’agost. Aquest incompliment és una de les raons al·legades per justificar l’ adopció de la norma per reial decret llei.
La segona gran novetat de la mesura és ampliar el permís per naixement de 16 a 20 setmanes. En el reial decret llei es destaca que aquest canvi té una transcendència especial perquè supera la recomanació de l’ Organització Internacional del Treball (OIT) i permet que Espanya se situï entre els països europeus amb permisos de maternitat més llargs i flexibles. La prestació ampliada s’aplica indistintament a homes i dones amb caràcter individual i de manera igual i intransferible.
Es manté com ja està en vigor actualment que les primeres sis setmanes del permís seran ininterrompudes immediatament després del part i que es gaudiran a jornada completa. Uns permisos a què tindran dret tots dos progenitors.
Un tercer element és l’extensió de les mesures a les famílies monoparentals. S’amplia el permís per naixement fins a les 34 setmanes. A les vint setmanes que té, segons la nova norma, el permís per naixement, se n’hi afegeixen catorze més en les unitats monoparentals. “La finalitat d’aquesta ampliació és garantir la igualtat del respecte inferior als menors d’unitats familiars biparentals, com ha establert el Tribunal Constitucional”, recull el reial decret llei.
