Sense notícies del Govern central. Així estan Iberdrola i Endesa després de la carta remesa el 13 de juny al Ministeri de Transició Energètica en què plantejaven a l’Executiu d’estendre la vida útil de les nuclears.
Les companyies esperaven algun moviment per desbloquejar posicions, sobretot després d’haver plantejat que estaven disposades a assumir el cost de preparar Almaraz per a aquesta ampliació, fins i tot abans d’arribar a un acord sobre el conjunt de plantes actives a Espanya. Tan sols han obtingut les declaracions públiques de la ministra per a la Transició Energètica, Sara Aagesen, en què deixa molt clar que no considera la missiva com una sol·licitud formal de revisar el calendari de tancaments i, per tant, no veu necessari que el Govern espanyol hagi de fer cap pas.
Els empresaris creuen que la situació política del PSOE pot perjudicar el procés
“Cada vegada veig més factible que arribi el tancament. El Govern espanyol està en un moment molt complicat i tem abordar un tema que li pot complicar no només la relació amb els seus socis, sinó també amb les forces internes després de l’última actualització de càrrecs al Partit Socialista”, assegura un directiu que abans ni es plantejava el tancament.
A les empreses els preocupa especialment el poder de Cristina Narbona, nomenada secretària general del PSOE després de l’escàndol de Santos Cerdán i una de les activistes històriques contra les nuclears més acèrrima. “S’ajunta la posició de Narbona amb els problemes interns del Govern i la necessitat de no fer enfadar socis com Sumar i Podem. No entenen que la inacció conduirà a un punt de no retorn”, asseguren directius de les propietàries.
El tancament d’Almaraz suposa tombar la primera fitxa d’un sistema perfectament encaixat com és el calendari de tancament de tot el sector. Els que van participar en el disseny expliquen que els anys fixats per a cada tancament “responen a un balanç entre les empreses per assumir els costos del procés; si tanqués només Almaraz l’estructura de costos es descompensaria”. “Catalunya –afegeixen– és la comunitat més afectada per aquesta situació, i a Extremadura hi ha pler de plantes renovables que podrien cobrir els 2.000 MW que produeix Almaraz”. No passa el mateix per a Ascó I, II i per a Vandellòs II. Molt menys després que dimecres el Parlament va bloquejar el decret que havia d’agilitar la tramitació d’instal·lacions renovables a la zona a Catalunya.
Només un moviment per alguna de les parts respecte a la càrrega impositiva del sector podria desbloquejar la negociació. Aagesen no es cansa de repetir que l’ampliació no ha de suposar costos addicionals per als consumidors.
Les empreses busquen, per la seva banda, arguments per quadrar aquest requisit. La seva línia vermella és eliminar l’impost al combustible gastat, cinc euros. “No existeix en cap altre lloc del món”, lamenten. Hi sumen l’argument de l’increment del cost del kilowatt hora que suposarà el tancament nuclear, fet que implicarà un augment de l’ús del gas. Ara entra en joc la negociació per la remuneració de les inversions en xarxes elèctriques. El 6,46% que ha proposat la CNMC queda curt davant el 7,5% que demanen. Divendres amenaçaven de retirar inversions.
Sense elles, és impensable complir els reptes d’electrificació que marca el Pla Nacional Integrat d’ Energia i Clima (Pniec) i, per tant, suplir la producció d’energia nuclear per renovables, l’únic que podria minimitzar l’ús del gas i la pujada dels preus.
