El tradicional abonament del salari en 14 pagues, amb 12 mensualitats ordinàries i dues pagues extres, perd terreny en les ofertes d’ocupació. Una gestió de les plantilles basada en models internacionals i la creixent presència de multinacionals porten les companyies a optar per les 12 pagues. Per al treballador, el resultat és un cobrament mensual més elevat perquè li prorrategen les extres en les 12 pagues. La tendència arriba als portals de cerca de feina, on l’opció ja és majoritària en determinats casos.
“El sistema de 14 pagues és una particularitat espanyola i d’altres països del sud d’Europa. En una economia com més va més globalitzada, veiem una tendència clara a l’homogeneïtzació de pràctiques, incloent-hi l’estructura salarial”, explica Óscar Cebollero, director de reclutament de personal fix a Hays España. S’alinea la política de pagaments amb estàndards globals i se’n simplifica la gestió, diu. El canvi es veu especialment en posicions noves o empreses amb estructures més internacionalitzades. “Cada vegada més companyies opten per simplificar el model retributiu”, subratlla. En aquesta consultora calculen que al voltant del 60% de les ofertes que gestionen ja es presenten en 12 pagues, però varia per sector i tipus d’empresa. Són més presents en multinacionals –que prorrategen quan s’adapten a Espanya–, empreses emergents i tecnològiques, totes amb més influència de models anglosaxons. A l’altra banda, l’ administració pública, l’educació, la banca, la construcció o la indústria, exemples més tradicionals o amb convenis molt establerts, continuen optant per les 14. En alguns d’aquests casos es poden donar fins i tot més mensualitats.
L’adopció de models més internacionals i la facilitat comptable, entre els arguments
“La tendència s’ha anat consolidant els últims anys, sobretot en empreses amb estructures més modernes o internacionalitzades”, indica Mónica Pérez, directora d’estudis del portal InfoJobs. Si bé en el seu cas no disposen del pes que tenen aquesta mena d’ofertes sobre el total, constaten que és un fet que es veu més. Per a l’empresa permet més previsibilitat financera, perquè es paga sempre el mateix salari, facilita la comptabilitat i estalvia desemborsaments extraordinaris, del doble en certs moments de l’any. A més de firmes globals o tecnològiques, detecten que és més habitual en casos d’alta mobilitat del treballador, ja que permet comparar millor retribucions entre diversos països.
A Hays esmenten un altre motiu que empeny les empreses als 12 pagaments, el de la percepció del candidat que busca feina. Prorratejant les extres en dotze pagues, el salari percebut mes a mes augmenta. En un mercat molt competitiu en la captació de talent, “moltes empreses consideren que oferir un sou mensual més alt pot resultar més atractiu”, exposa Cebollero. “Dues ofertes amb el mateix salari brut anual poden semblar diferents simplement per com es presenta la informació; la clau està en una comunicació clara del salari anual i l’estructura de la remuneració”, assenyala Pérez.
Tant una alternativa com l’altra tenen empara legal. El pagament en 12 o 14 mensualitats està recollit a l’ Estatut dels Treballadors. És la segona opció de 12 pagues la que creix ara.
Per al treballador l’estructura presenta avantatges i inconvenients. Fernando Botella, especialitzat en recursos humans i responsable de la consultora Think&Action, diu que el cobrament d’una nòmina més elevada “permet afrontar millor les despeses quotidianes, hipoteques, lloguers...”. Des del punt de vista de la fiscalitat, si es pren de referència el còmput anual dels cobraments i retencions no es donen diferències entre 12 o 14 pagues.
