El ramat d’ovelles d’ Armand Flaujat devora tota mena de matolls i plantes: romaní, farigola, brots tendres d’argelaga i de ginebró o jonça, en un espès bosc del terme municipal d’Arbolí, a les muntanyes de Prades. Alhora que s’alimenten contribueixen a reduir la càrrega de combustible acumulada en aquest enclavament i posen el seu gra de sorra perquè, en cas d’incendi, els mals siguin poc importants. Flaujat és un dels cent ramaders que s’han unit al projecte Ramats de Foc, a Catalunya, per contribuir a netejar i ordenar les masses forestals en punts definits pels experts per facilitar la tasca dels bombers quan es declara un foc.
Tot i això, no és l’únic objectiu de Ramats de Foc, un programa de la Fundació Pau Costa amb el suport dels Bombers de la Generalitat i del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ( Darpa), que defensa la supervivència de la ramaderia extensiva i els productes de km 0. Els formatges, iogurts i la carn dels animals que han pasturat en zones considerades estratègiques pels bombers porten el segell Ramats de Foc per informar el consumidor que són aliments que tenen un elevat valor mediambiental i social. Qui els compri contribueix a la supervivència del sector i a mantenir un paisatge resilient davant les flames.
Qui consumeixi productes amb el segell Ramats de Foc contribueix a protegir el bosc davant focs
Ramats de Focva començar el 2017, explica el coordinador i ramader de l’Anoia, Marc Arcarons, de la Fundació Pau Costa. “Els bombers, també la direcció general de Boscos, les diputacions i altres entitats capacitades per això, determinen els punts estratègics que amb una bona gestió forestal canvien l’estructura de la vegetació i, d’aquesta manera, ajuden a fer front als grans incendis. És en aquestes zones on es practica la silvopastura prescrita”, detalla Arcarons.
Les 102 ovelles d’ Armand Flaujat mengen cada any en unes 350 hectàrees, de què entre 20 i 25, entre els termes municipals d’Arbolí i Alforja, són considerades estratègiques. Flaujat s’ha afegit el 2025 al programa Ramats de Foc , en què participen onze pastors més de les muntanyes de Prades que practiquen també la silvopastura prescrita; és a dir, l’acció controlada dels animals en èpoques determinades per modelar la vegetació. Més enllà de cuidar les cabres, ovelles, vaques, cavalls o mules, els ramaders exerceixen un paper important en la preparació d’un paisatge resistent.
Arcarons remarca que abans que els ramats entrin al bosc se n’ha d’emprendre la gestió forestal mecànica per fer una primera neteja, deixar una estructura concreta i facilitar l’accés dels animals. Les cremes prèvies amb l’assessorament dels bombers i el desbrossament amb maquinària permeten l’entrada del ramat en zones on la vegetació és molt densa.
Per obtenir la certificació de silvopastura prescrita el bestiar hauria de consumir el 65% del rebrot verd de les bardisses i el 90% de la pastura disponible, però els experts estimen que amb un 70% ja s’aconsegueix reduir significativament la quantitat de vegetació acumulada, trencar la continuïtat del combustible i ajudar al fet que un possible incendi no s’estengui ràpidament.
Arcarons i Flaujat reivindiquen el valor del servei que presten i lamenten que cada any hi hagi menys ramaders. La seva funció contribueix a aportar espais d’oportunitat als bombers per treballar en l’extinció i limitar la capacitat de propagació dels incendis. Això s’ha comprovat als focs de Portbou del 2023, al de Vilanova de Meià del 2024 o al de Sant Pere de Ribes del 2022, entre d’altres, destaca Arcarons. La silvopastura va tenir un paper rellevant per poder articular i desenvolupar l’estratègia que va frenar la progressió de les flames.
“El de Portbou es va parar gràcies a tenir una àrea estratègica gestionada per un ramat de vaques i cabres de Ramats de Foc; desgraciadament,
el de cabres ha desaparegut,
ja que no era viable”, apunta
Arcarons.
“Actualment, a Catalunya la silvopastura prescrita actua en unes 3.700 hectàrees, la majoria dels ramaders de Ramats de Foc, del total de 135.000 de definides com a punts estratègics”, concreta Arcarons, que lamenta que cada any desapareguin “un 10% de titulars de ramaderia extensiva, malgrat que el nombre d’animals es manté perquè les explotacions que queden són més grans”.
Per afavorir el manteniment d’un sector en crisi que s’ha mostrat clau per a la gestió forestal, Arcarons considera que l’ajuda per prestar aquest servei que atorga el Darpa, amb cofinançament del Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural ( Feader), s’hauria d’incrementar “del màxim actual de 145 euros per hectàrea pasturada als 300 o 400”.
Els recents focs de la Segarra i del Baix Ebre han tornat a evidenciar que la desaparició de pagesos i d’explotacions extensives d’animals, a més de la pèrdua d’habitants de la Catalunya rural, alimenta el risc de patir sinistres devastadors. El discurs que sorgeix amb força és que l’agricultura i la ramaderia de proximitat tenen un valor que va més enllà de la capacitat per produir aliments. L’oli de les denominacions d’origen Garrigues o Siurana; les vinyes de la Terra Alta, el Priorat, el Penedès o l’ Empordà, els vedells del Ripollès o les ovelles del Baix Camp mantenen el paisatge i contribueixen a minimitzar l’impacte dels grans incendis que ja són aquí impulsats per l’escalfament global.
El repte és conscienciar la societat del valor afegit d’aquests productes per fer viable la vida al camp.
