Les balises que l’Ajuntament de Mont-ras va tornar a col·locar aquest estiu per separar l’àrea de bany de les embarcacions no van durar ni tres dies. Com ja va passar fa un any, van ser arrencades al cap de poques hores de ser instal·lades, i encara no se sap qui hi ha al darrere d’aquest acte que, segons denuncia l’associació ecologista SOS Costa Brava, té lloc amb “nocturnitat i premeditació”. El portaveu de la comissió de medi ambient de l’entitat, Jordi Cruz, apunta a persones contràries a la regulació del sector nàutic i que s’estableixi una franja de seguretat que separi els banyistes de les barques. Una franja que l’Ajuntament intenta aplicar des de l’estiu passat, sense èxit, El Consistori ja ha presentat una denúncia davant la comissaria dels Mossos d’Esquadra de la Bisbal d’Empordà perquè investiguin qui hi ha darrere d’aquest acte vandàlic que s’ha repetit tres vegades en un any. De moment, poques pistes. De les nou balises col·locades el 9 de juliol, Hidrosfera Sub, l’empresa que les va instal·lar, n’ha recuperada només una, que va aparèixer surant a prop de cala Massoni, entre Mont-ras i Calella de Palafrugell, a uns 250 metres de la costa. En el fons d’aquesta polèmica hi ha la fràgil convivència que a l’estiu té lloc en alguns punts del litoral de la Costa Brava entre els diversos usuaris del medi aquàtic. El curt tram de la costa de Mont-ras, amb les cales de difícil accés del Crit, del Vedell i Font Morisca, on només s’accedeix per mar o a peu després de caminar entre vint i quaranta minuts, són unes d’aquestes zones que generen controvèrsia. D’una banda, els ecologistes entenen que cal delimitar espais segurs per al bany o la pràctica de l’ snorkel per evitar possibles accidents. “La seguretat de les persones, tot i que siguin pocs els banyistes, està per sobre de la llibertat d’ancoratge de les embarcacions, una zona de bany no pot ser un port”, esgrimeix Cruz. De l’altra, l’ Associació de Titulars d’Embarcacions d’Esbarjo de la Costa Brava ( ATEECB), creada el 2024 i que aplega navegants de barca petita, entén que la regulació del fondeig s’ha d’aplicar només en zones amb valors ambientals a protegir i on hi hagi platja, cosa que no passa a la totalitat de la costa de Mont-ras. Tradicionalment, les aigües de les cales del Crit o del Vedell s’han convertit en zones de refugi de les embarcacions els dies que, per exemple, bufa el vent de garbí. Tot i que són més aviat pocs els banyistes que baixen a peu fins a aquestes cales, l’estiu passat l’Ajuntament de Mont-ras va decidir ordenar l’espai i col·locar-hi unes balises a una distància mitjana d’uns 30 metres de la costa per evitar que les barques s’acostessin en excés a la zona de bany. L’alcaldessa, Vanesa Peiró, explica l’esforç humà i econòmic que això implica per a un ajuntament petit com el seu, d’uns mil set-cents habitants, sense àrea de medi ambient. L’Ajuntament s’ha gastat uns vint mil euros en dos estius. La intenció és tornar a col·locar les boies que es van emportar fa uns dies, però incorporant-hi algun xip perquè sigui més fàcil localitzar-les. Tant el Consistori com els ecologistes reclamen més vigilància per part de les administracions competents d’un espai que forma part de l’espai Natura 2000 Cap Roig-Castell. Peiró explica que la seva costa rep la “pressió” de municipis veïns com ara Palamós o Palafrugell, amb més recursos. Per això demana a la Taula de Cogestió Marítima del Litoral del Baix Empordà, de la qual formen part els ajuntaments de Begur, Mont-ras, Palafrugell i Palamós, la comunitat científica, pescadors, associacions o empreses vinculades a l’economia blava un “pressupost mancomunat” i un model comú en la delimitació de l’espai. A aquest organisme s’hi ha afegit recentment l’ Associació de Titulars d’Embarcacions d’Esbarjo de la Costa Brava, que demana que no es criminalitzi el sector. Reclamen sentit comú i evitar “prohibir per prohibir”. Un dels seus vocals, Josep Lluís Marcó, qualifica de “desproporció absoluta” abalisar espais on no hi ha res a protegir, ni posidònia ni banyistes. De les tres cales de Mont-ras considera que l’única que mereix ser abalisada “a una distància proporcionada de la costa” és un tram de platja de l Crit. L’entitat entén que en punts sense platja ni posidònia no fa falta abalisar, perquè l’impacte és nul. Pel que fa als espais de posidònia, no s’oposa a protegir-los, però d’una manera “selectiva” i basant-se en mapes més actualitzats. En aquests casos proposen de posar-hi boies d’amarratge sense prohibició de tirar l’àncora en cas que estiguin totalment ocupades.