Catalunya tancarà 13 dels seus 25 abocadors de residus municipals en funcionament per al 2035. En aquests deu anys, la previsió és mantenir en servei les quatre incineradores de rebutjos urbans repartides pel territori, encara que s'ampliarà moderadament la seva capacitat total de tractament.
Aquestes són dues de les previsions destacades del pla territorial d'infraestructures de tractament de residus que promou el Govern, i en el qual es preveu un important rellançament dels equipaments destinats a fomentar la recuperació de la matèria orgànica i a afavorir el reciclatge de materials.
La missió del pla és acatar els objectius europeus sobre gestió de residus municipals, la qual cosa comporta l'obligació d'elevar la taxa de reciclatge fins al 65% el 2035.
El tancament dels 13 abocadors municipals és conseqüència de la necessitat de complir les normatives europees, que obliguen que el 2035 només pot ser dipositat en abocador un màxim del 10% de les escombraries municipals.
La previsió és que es tanquin els abocadors més petits o els que tenen una data més propera al final del seu període de vida. La mesura afecta als abocadors de Berga, Beuda, Banyoles, Solius, l'Espluga de Francolí, la Granadella, les Borges Blanques, Balaguer, Cervera, Tarragona, Lloret i Castellnou de Seana.
No obstant això, no es descarta que aquests dos últims puguin tenir una pròrroga temporal, encara que en qualsevol cas hauran de tancar les seves portes el 2035.
La prioritat haver de ser el reciclatge
El tancament d'aquests dipòsits és fruit de la necessitat de donar prioritat al reciclatge i a l'aprofitament de materials tenint en compte que els abocadors són l'última i menys recomanable solució en la jerarquia de prioritats que marquen les directives europees.
En la decisió del Govern incideix també la voluntat de reduir les emissions de metà procedents d'aquests dipòsits controlats, on es generen grans quantitats d'aquest potent gas d'efecte hivernacle.
El 5% dels gasos hivernacle inventariats a Catalunya procedeixen dels residus (en general) i d'aquella quantitat el 75% l'emeten a l'atmosfera els abocadors, segons el comitè d'experts en canvi climàtic que assegura el Govern en la seva proposta de pressupostos de carboni per al període 2021-2035.
Ara aquesta és la destinació final de més d'1,3 milions de tones de residus municipals (31,7% el 2023), i en 10 anys els abocadors només podran rebre un màxim de 350.000 tones (10%) per ser en sintonia amb les exigències comunitàries.
Elevar la taxa de reciclatge 25 punts en deu anys
El pla preveu mantenir en servei les quatre incineradores de residus municipals ara en servei (Sant Adrià de Besòs, Mataró, Tarragona i Girona), encara que amb un increment moderat de la seva capacitat de tractament total (d'unes 120.000 tones addicionals a l'any, fins a sumar 850.000 tones), si bé no es preveu que s'ampliï en el cas de la de Sant Adrià.
En total, l'aprofitament energètic (en incineradores) suposarà, com a màxim, el 25% del total de residus municipals tractats el 2035 (ara és un 19%), una xifra molt inferior a la d'altres països europeus, argüeixen els redactors del pla territorial.
La previsió és construir dues noves plantes per tractar la matèria orgànica i set per a la fracció resta
Per tot això, no queda més remei que donar un impuls a la recollida selectiva de la fracció orgànica i d'altres materials no recollits ara separadament en sentit estricte (contenidor gris). Aquí el repte és tremend, doncs es parteix d'un incompliment els objectius europeus. Actualment, es recicla el 40,3% dels rebutjos urbans; i s'havia d'arribar a una taxa del 50% el 2020, segons preveia la llei estatal.
El salt ara serà, doncs, molt més difícil, ja que els nous objectius eleven les metes europees al 55% el 2025, al 60% el 2030 i al 65% el 2035.
Con aquest final, es proposa millorar o ampliar 25 instal·lacions de residus orgànics (restes de cuina i assimilades) destinades a reaprofitar aquesta matèria orgànica procedent de la recollida selectiva (per produir compost o utilitzar el biogàs dels processos de fermentació orgánica).
I, a més es vol construir dues noves instal·lacions d'aquest tipus (Girona i Ecoparc 3, a Barcelona), la qual cosa permetrà incrementar la capacitat d'aquestes instal·lacions per passar de 450.000 tones l'any a unes 750.00 tones.
La previsió és construir dues noves plantes per tractar la matèria orgànica i set per a la fracció resta
Asimsmo, està previst promoure la construcció de set noves plantes de tractament (mecànic i biològic) de la fracció resta per reaprofitar els materials diversos procedents del contenidor gris que ara no tenen una recollida específica en sentit estricte, i que se sumaran a les 13 instal·lacions d'aquest tipus ja existents.
L'increment en la recollida selectiva, que està duent a terme el món local, suposarà també importants “tant en la quantitat com en la composició dels residus continguts en la fracció resta”, la qual cosa obligarà a replantejar-se alguns processos mecànics en les plantes existents”.
Una oportunitat per als objectes de segona anus
El pla no recull, en canvi, objectius de recuperació per a altres fraccions, com envasos, tèxtil, vidre o llaunes, ja que el Govern al·lega que són ja plenament responsabilitat dels sistemes de responsabilitat ampliada del productor i que són, per tant, els fabricants els que s'encarreguen de finançar aquelles recollides separades,
Una de les novetats destacades del pla territorial de residus és la previsió d'impulsar uns 500 centres de recursos en els municipis: instal·lacions on poder deslliurar objectes i materials que poden ser reutilitzats i allargar així la seva vida útil en un intercanvi ciutadà.
Entre els objectes que podria tenir una segona oportunitat hi ha llibres, mobles, material esportiu o joguines, així com petits electrodomèstics o materials informàtics. Aquests centres podrien anar acompanyats de serveis de suport per a la reutilització i la restauració (amb formació, divulgació...) en diferents àrees per desenvolupar la reparació.
Centres de transferència
D'altra banda, el tancament de 13 abocadors obligarà a crear una xarxa de centres de transferència per agrupar els rebutjos municipals recollits i traslladar-los a equipaments més centralitzats, a fi de compartir les infraestructures, ja que es tracta d'“optimitzar els recursos per al tractament, tant des del punt de vista econòmic com a ambiental”, diuen els redactors del pla, que reconeixen la necessitat “de disposar d'instal·lacions properes als llocs de generació”
El document (que se sotmet avui a consulta pública) preveu diverses vies de finançament, entre elles els Pressupostos de la Generalitat, aportacions dels fons europeus, ingressos del cànon que es paguen per l'entrada de residus en abocador i la participació del sector privat.
