Estimada Barcelona. Aviat farem trenta anys juntes. Havies de ser un rotllet passatger, i de sobte vaig despertar-me al teu costat preguntant-me què hi feia, aquí. T’he odiat. He sentit que m’odiaves, has intentat fer-me fora de casa més d’un cop. Ets força insuportable i presumida, sempre comparant-te amb d’altres, malbaratant la teva autenticitat. Has volgut ser la Gran Barcelona, la de les exposicions universals, la dels jocs olímpics, la dels festivals, la capital del mòbil, la del disseny, la del tecno, la que es posava guapa, la botiga més gran del món. I ara vas camí de ser l’hotel més gran del món, mer producte borsari.
Ets la primera influencer que vaig conèixer, més preocupada d’agradar i donar una imatge sexi que de cultivar la teva bellesa interior, el coneixement, allò que s’aconsegueix amb un teixit social sòlid, xarxa de protecció que ajuda a respectar-se. T’has tornat una esclava de la validació i els likes. Llegesc que et faràs selfies al parc del Tibidabo amb els qui vulguin posar vora el teu nom escrit en lletres gegants davant del mirador, del pal Hollywood. Tan poca personalitat tens, que et cal imitar els altres i subratllar que ets tu? Que potser el teu skyline amb la mar de fons no és prou reconeixible? Tan mastegada et vens, reduïda al marc d’una foto d’Instagram?
Més preocupada d’agradar i donar una imatge sexi que de cultivar la bellesa interior
Pens que, des de la ciutat, les lletres quedaran a l’inrevés, com si li donassis l’esquena. I també pens en aquesta tendència xarona del nom propi; el tenen Portocristo o Marbella, i n’hi ha qui el reclamen a altres llocs perquè no hi quedi cap dubte que són destinacions turístiques. T’has exposat tant que, en comptes de fer call, tens la pell molt fina. En fi, som adultes; si la bossa sona perquè et despulles a OnlyFans, què hi farem.
Lee tambiénEl dia de Santa Margalida
Com aquelles parelles que ja no sabrien separar-se, hem esdevingut companyes de pis, que em fas pagar a un preu molt alt. Et passes el dia tancada a la teva habitació autopromocionant-te, i cada nit vas a festes que anomenes eventos, aliena a la realitat domèstica del dia a dia. No podria tornar a enamorar-me de tu, tampoc esper que m’escoltis. Però, per la confiança que ens tenim, mira al teu voltant, valora’t una mica, deixa’t de criaturades. Narcisista, et quedes hipnotitzada amb el teu nom, com si els que vivim amb tu no fóssim aquí.