Santa Margalida. Normal que te n’anassis un dia important, el de la patrona de Felanitx i onomàstica de la primera dels teus 16 nets. Et demanaves com podies estimar-nos tant, i la teva teoria era que el cor és elàstic: com més estima, més creix, i així és capaç d’estimar també els besnets (a qualcuns els arribares a conèixer). L’abuelo també va morir un dia important: el Nadal de fa molts anys.
Va ser mentre dormies, com tu volies. A Portocolom, vora la mar que dona nom al teu carrer i que contemplàveu amb l’abuelo en caure el sol de l’horabaixa. Al matí havies anat a la platja perquè deies que un dia d’estiu sense nedar és un dia perdut. A la nit telefonares als teus fills i segurament en devies renyar qualcun per treballar massa: “Com que ets a Palma? Com que tens coses a fer? Què hi ha més important que ser aquí amb ta mare?”.
Al matí havies anat a la platja perquè deies que un dia d’estiu sense nedar és un dia perdut
Solies preguntar-me què se m’havia perdut a Barcelona; a en Yago, no tant. I allà érem tots dos comprant els bitllets urgentment en temporada alta. Agafàrem un dels darrers vols, els bars de l’aeroport havien tancat. La vetlla seria a Porreres. Al petit cementiri de pedra, vaig seure en un banc de l’entrada. No et volia veure perquè m’estim més recordar-te xerrant, la veu greu, amb un cigarret entre els dits nuosos, mentre enllaces una anècdota rere una altra, com quan ton pare et va dir que cap home del món val ni una llàgrima d’una dona; lliçó que les meves cosines i jo hem tengut molt present.
No et volia veure perquè em semblava que no series tu. Però quan ja partíem, just en passar per davant la finestra, un cop d’aire va aixecar la cortina blanca. I allà eres, tranquil·la, com si em diguessis adeu. O més aviat: “No devies voler anar-te’n sense dir res”.
Lee tambiénEl mateix de sempre
Tenies gairebé noranta-set anys i tanta presència a la família que passàvem pena de no tornar a reunir-nos. Però, malgrat que en som més de quaranta, encara aconseguim que qualque restaurant ens accepti per Nadal. Cada mes, els teus sis fills fan dinars o sopars de germans. Hi ha hagut novetats. L’important és que estan tots bé. El mateix any que te’n vares anar, també se n’anaren uns quants amics teus del carrer de la Mar. Vos imagín al llaüt de can Galerí, camí a la platja o als Banys de na Cleo per fer-hi un capfico. Perquè un dia d’estiu sense nedar és un dia perdut.