Sigues tu mateix
“Sigues tu mateix” és, probablement, el manament més irritant de l’església de l’Autoajuda. Si ens l’agaféssim al peu de la lletra, s’esborrarien del planeta les disfresses, les actuacions, les cuirasses, cosa que seria una pena, perquè de vegades són una necessitat, de vegades una ajuda i, en qualsevol cas, compleixen una funció.
D’altra banda, quan ets tu mateix i quan no ho ets? Ets més tu mateix quan dius el que penses sense haver-ho pensat o quan calles perquè creus que el que has pensat és una animalada? Ets més tu mateix quan et mediques o quan et deixes de medicar? Eres més tu mateix de nen o ara? Neixes sent tu mateix? O més aviat arribes a ser-ho quan assoleixes això que ara en diuen “la millor versió de tu mateix”? Si és així, és la teva “millor versió” la més autèntica? És ben probable que sigui la menys autèntica, perquè si l’has aconseguit és perquè has evolucionat, t’has enriquit gràcies als altres, t’has fet més reflexiu, més experimentat, et coneixes millor.
El culte a ser un mateix està creant fenòmens esperpèntics
Alguns manuals fins es permeten de quantificar la distància que opera entre aquest altre ésser “fals” i “tu mateix”: “Dotze passos per trobar el camí cap a tu mateix”, diu un títol. Són molts passos o són pocs? El que és segur és que el culte a “ser un mateix” està creant fenòmens esperpèntics mai vistos anteriorment. Vegeu, si no, el món de la telerealitat, de les xarxes socials o de la política, on es valora molt això de “ser un mateix” i, com més grotesc millor, perquè se suposa que forçar i retòrcer el jo fins al nivell més abjecte és garantia d’autenticitat.
Contra el culte a “ser un mateix” hi ha el sentit comú. O la poesia, que sempre diu la veritat. “Todos los días soy yo. Pero ¡qué pocos días soy yo”, diu Juan Ramón Jiménez a La fiesta. La veritat és sempre ambigua i contradictòria i no acceptar la incertesa ens condemna a la simplificació, la superficialitat i la mentida. Quina presó i quanta pressió, no poder desertar del propi jo, veure’t obligat a exhibir una identitat d’una sola peça com si fossis Déu! Així les coses, aspirar a ser “un mateix” no significa res: tot i que “ets molts”, ets també tu mateix en les més diverses circumstàncies. I, com que ets tants, el consell “sigues tu mateix” sempre sobra.