Sembla que les persones que no fan vacances són les més responsables a la seva feina. Fa sensació que, en el seu ordre de valors, la feina és el primer i el descans després. I segons el meu parer estan equivocats, perquè de la mateixa manera que cal descansar almenys un dia a la setmana, jo crec que cal fer vacances, almenys, una vegada a l’any. I les vacances no han de servir per estressar-se més, sinó tot el contrari, per alliberar-se de l’estrès de tot un any de feina i poder tornar a començar amb les bateries carregades.
Per això em sorprèn que tantes persones organitzin viatges complicats durant les vacances. Destinacions on han de canviar d’avió més d’una vegada, transports interiors i residències llogades en línia on és difícil saber què t’hi trobaràs. Si a més es programen, per exemple, cursos de busseig, caldrà tenir en compte els horaris, els desplaçaments, el lloguer dels materials, i tot això junt pot arribar a estressar més que la feina de la resta de l’any. Hi ha qui planifica llargs viatges per carretera, on, amb tota seguretat, es trobaran embussos que no serveixen precisament per calmar els nervis.
Descansar ha de ser una cosa més anàrquica, anar fent el que ens vingui de gust en cada moment
Penso que el més intel·ligent per gaudir d’unes vacances i que serveixin realment per relaxar la ment és buscar una destinació propera on tinguem el màxim de temps lliure. No dic que no s’hagin de planificar banys al mar, excursions o passejos, però tenint en compte que els horaris són el principal enemic del descans. Descansar és no fer servir el despertador, no córrer per esmorzar, ni fer cues en restaurants per dinar.
Descansar ha de ser una cosa més anàrquica, anar fent el que ens vingui de gust en cada moment. I si aquell restaurant al qual volem anar està ple de gom a gom, val més buscar-ne un altre, més tranquil, on també es mengi bé. Evitar l’estrès també implica renunciar a alguns dels concerts o festes als quals ens agradaria anar, sobretot si n’hi ha un d’interessant cada nit. Cal dosificar els esforços i evitar comprometre’ns a més coses de les que després podrem fer, sense posar en risc la salut o la tranquil·litat.
Amb tot això no vull dir que ens plantegem unes vacances avorrides. Al contrari. Només recomano que, a més del que vulguem fer, també ens permetin descansar i desconnectar de la feina diària. Només així tornarem amb ganes de continuar treballant i no pensant que després de les vacances atrafegades, ens en convindrien unes altres per descansar de tot aquell tràfec.
