Què fa una companyia de teatre visual, acostumada a treballar amb objectes, titelles i jocs poètics quan passa una temporada a les illes Lofoten? Doncs, amb totes les hores de foscor que ofereix l’hivern noruec, La Mula, formada per Magda Puig Torres i Andreu Martínez Costa, ha esmolat la imaginació i la creativitat i ha construït una obra de teatre en què el text és al centre. Ja ens van meravellar l’any passat al Teatre Lliure amb Thauma i ara ens han tornat a deixar amb un somriure als llavis amb Manual per a éssers vius al teatre del CCCB, dins del festival Grec.
“Hola. Això no és una història. És una visita guiada al meu museu. Soc el text. Seré el teu guia, segueix-me”, així comença l’obra i no hi ha cap actor en escena. Només hi ha una mena de teatrí i unes paraules que apareixen i desapareixen, gràcies a uns mecanismes misteriosos d’execució precisa. El text és el protagonista i parla en primera persona. S’adreça a nosaltres, el grup.
La Mula presenta una peça d’allò més original on el llenguatge és el protagonista
En temps d’IA, tendim a pensar que tot està mecanitzat, que tot consisteix a prémer un botó i el que desitges, pim-pam!, ja ho tens, en uns segons. Aquí els jocs de paraules tenen un punt d’humor i es fan de manera artesanal, mitjançant uns artefactes amb solucions imaginatives, deixant-hi participar l’atzar. Hi ha un rerefons de reflexió sobre la importància del llenguatge, que és el que defineix com veiem el món. Hi ha paraules amagades que en ser triades les unes o les altres acaben formant una frase, paraules que componen poemes que amb una entonació esdevenen cançons i paraules que poden ser objecte de manipulació.
Lee tambiénRoald Dahl, vida o obra
M’he hagut de lligar les mans per no fer cap espòiler i us animeu a descobrir la màgia de Manual per a éssers vius a Temporada Alta el 21 de novembre i al Centre de les Arts Lliures Fundació Brossa del 11 al 21 de desembre. Sí que us diré que el final té premi. El teló cau d’una manera molt especial i dona pas al públic a veure de ben a prop com s’ha fet l’espectacle. Els quatre artistes que hi havia darrere el text protagonista i que ens l’han presentat de mil maneres originals surten a saludar amb unes samarretes amb dues paraules estampades: “Free Palestine”. Perquè com diuen ells mateixos, “sempre hi ha un text entre nosaltres i la realitat”.
