Pensar en romans
Cada dia penso en l’imperi romà. Per uns minuts, sense motiu aparent, però no passa dia que no pensi en romans. De vegades en gladiadors, d’altres en aqüeductes, en Juli Cèsar o en les tres legions aniquilades als boscos de Germània. De petit pensava en egipcis. M’espantaven i em posava trist perquè, en els meus pensaments, els egipcis sempre s’estaven morint, embalsamant-se els uns als altres i quedant-se tancats en piràmides per tota l’eternitat. Calbs, muts i amb els ulls pintats de blau. També hi havia serps egípcies, copes enverinades i faraons nens que es morien abans dels catorze.
No sé en quin moment vaig deixar de pensar en egipcis i vaig passar a pensar en romans. Potser se’n diu madurar o potser envellir, això de pensar cada dia en l’imperi romà. Entre els egipcis i els romans hi devia haver una cosa en la qual el meu cap pensava cada dia, però no ho recordo. Devia ser en sexe o en divertir-me, però si penso a divertir-me acabo tot seguit pensant en romans. Romans divertint-se. És impensable ajuntar diversió i egipcis. Sí, devia pensar en sexe, en la fama i la felicitat en el que podríem dir-ne la meva edat mitjana, aquella època que discorre entre pensar en egipcis i fer-ho en romans.
No hauria sobreviscut enlloc de Roma, hauria triat malament la conspiració
Em dona plaer pensar en l’imperi romà d’una manera que no sé explicar. El nostre dret és romà, Tarraco era romana, el calendari també ho és. Potser per això em genera seguretat pensar en ells, en aquells romans. És la meva pax romana. A Roma, quan t’enamoraves, els amics romans et recomanaven que et tanquessis a casa fins que et passés. M’encanta aquesta manera de curar l’amor com es tracta un refredat. Els romans eren pràctics i realistes. També molt cruels, però això tant li és al meu cap. No penso gairebé mai en Genguis Kan o en Stalin i sí en Trajà.
Llegeixo el que puc sobre els romans i quan ho faig em terroritza Roma. No hauria sobreviscut en cap professió ni enlloc de Roma, hauria triat malament la conspiració i m’hauria perdut els millors jocs del Colosseu. Però, per alguna raó, vaig deixar oblidats els egipcis i aquí, en els meus pensaments, hi ha els romans. Amb les seves saunes, traïcions i corrupcions, els seus esclaus i bacanals, els exèrcits a les fronteres, l’emperador boig, Messala i Ben-Hur a la seva cursa.