La indignació al món per la fam que pateix la població civil de Gaza no deixa d’augmentar. Més d’un centenar de persones, la majoria nens, han mort en aquest territori per culpa de la gana des que va esclatar la guerra. El bloqueig israelià ha deixat sense aliments més de dos milions de palestins. Recursos bàsics com menjar, aigua i medecines els fa servir Israel a Gaza com a arma de guerra, segons denuncien experts i organitzacions internacionals. La fam no és menys mortífera que les accions militars i, en alguns casos, encara més cruel, ja que atempta contra la vida quotidiana dels civils.
Segons l’avaluació de l’ONU del maig passat, unes 470.000 persones, una quarta part de la població de Gaza, pateixen fam catastròfica, mentre que la resta de la població viu entre les fases de crisi i emergència alimentària. Davant aquesta crua realitat, els residents de Gaza afronten una doble batalla: sobreviure als bombardejos i buscar aliments. Una disjuntiva macabra: morir sota les bombes o morir de fam. La gana afecta no només els civils, també els treballadors humanitaris de les agències i les oenagés que continuen a la franja, els periodistes, els metges i els sanitaris, així com les seves famílies. Ningú no es deslliura.
Ni la declaració conjunta de 25 estats (incloent-hi Espanya) que insta el final de la guerra i l’entrada d’aliments i on es condemna la distribució d’ajuda “amb comptagotes” i l’“assassinat inhumà de civils”. Ni el comunicat conjunt de més d’un centenar d’oenagés que denuncia la “fam massiva” que es viu a Gaza i exigint l’entrada “urgent” d’ajuda humanitària. Ni les querelles presentades al Tribunal Internacional de Justícia de l’ONU per possible genocidi. Ni les afirmacions del secretari general de l’ONU, António Guterres, en què assegura al Consell de Seguretat: “La fam truca a cada porta a Gaza. Ara veiem l’últim sospir d’un sistema humanitari construït sobre principis humanitaris”. Res de tot això no ha fet canviar la posició del Govern d’Israel, que, impertèrrit, manté els bombardejos i impedeix l’arribada d’ajuda bàsica a la població civil gaziana.
La gana a Gaza és tan mortífera i més cruel que els bombardejos de l’exèrcit israelià
De fet, Israel nega que a hores d’ara hi hagi una “ fam massiva” a Gaza, acusa Hamàs de provocar una escassetat deliberada d’aliments i afirma que l’ONU i els grups d’ajuda internacional mantenen uns 950 camions d’ajuda a la frontera que no traslladen al territori. Segons Tel-Aviv, la negativa d’aquestes organitzacions a portar l’ajuda a la franja rau en el seu desacord amb els criteris que les autoritats israelianes apliquen per determinar quins productes poden entrar a Gaza i quins no. Israel assenyala que el seu objectiu no és castigar la població civil, sinó impedir que Hamàs utilitzi recursos ( com aliments i medicaments) amb finalitats militars o com a tapadora d’“activitats terroristes”. El Tsahal també nega l’existència d’ordres de disparar als civils que busquen menjar.
Israel té raó quan afirma que, dins de Gaza, però a la frontera, esperen gairebé un miler de camions amb centenars de tones d’aliments, aigua i medecines. I la UNRWA, l’agència de l’ONU per als refugiats palestins, va informar ahir que té esperant “l’equivalent a 6.000 camions” a Jordània i Egipte. Però Tel-Aviv calla que aquests vehicles no hi poden entrar perquè el Govern israelí els ho impedeix, després d’haver concedit al maig a la fosca organització dels Estats Units Gaza Humanitarian Foundation un controvertit sistema de distribució d’ajuda, que es concentra en només quatre punts al sud de la franja i que s’ha tornat catastròfic per als palestins, un miler dels quals han mort pels trets de soldats israelians mentre eren a les desesperades cues.
La fam, especialment quan és organitzada, és un crim condemnable segons el dret internacional i classificada com a mètode de genocidi en les convencions internacionals. El dret internacional condemna l’ús de la gana com a arma
de guerra i ho considera un crim contra la humanitat. Però
la fam és sovint un “crim sense autors aparents”, cosa que
ben sovint dificulta el rastreig de responsabilitats legals,
especialment en absència d’ordres declarades o confessions oficials.
Israel rebutja la pressió internacional i acusa l’ONU i Hamàs del bloqueig d’aliments
Les perspectives no són bones. Israel va retirar ahir el seu equip negociador a Doha, i també ho van fer els Estats Units, en desacord amb la resposta de Hamàs a la proposta de treva que es negociava per a un alto el foc temporal de 60 dies.
Israel vol que Hamàs deixi les armes i que la franja quedi
desmilitaritzada. Hamàs continua apostant perquè la treva sigui el pas definitiu cap al final de la guerra.