Ja se sabia que la cimera seria tensa i que aportaria pocs resultats concrets més enllà d’una declaració conjunta en matèria del clima. Però les autoritats europees van decidir embarcar-se igualment en un viatge cap a la Xina per parlar clar davant del gegant asiàtic. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, acostumada a recórrer al llenguatge diplomàtic als escenaris espinosos, va ser franca a l’hora de dir prou
a Pequín davant les enormes
traves que el gegant asiàtic imposa a les empreses europees per competir en igualtat de
condicions.
Durant la cita per commemorar el 50è aniversari de les relacions diplomàtiques entre els dos blocs ahir a la capital xinesa – Xi es va negar a desplaçar-se a Brussel·les–, Von der Leyen va arribar a advertir d’un “punt d’inflexió” per l’enorme desequilibri comercial que pateix Europa.
“He dit als líders xinesos que, perquè el comerç sigui mútuament beneficiós, ha de ser més equilibrat”, va assegurar l’alemanya, que va comparèixer amb el president del Consell Europeu, António Costa, després d’una reunió concentrada en tot just unes hores.
En un context global marcat per la guerra comercial iniciada per Donald Trump, els atacs del president nord-americà van propiciar fa uns mesos un acostament entre les dues potències, però de mica en mica les
posicions s’han anat refredant. Tot va acabar sense cap
comunicat conjunt en matèria econòmica ni d’acostament
geopolític.
La presidenta de la Comissió Europea va recórrer a dades per justificar les seves paraules. Avui dia la Xina envia a la UE el 14% de totes les seves exportacions, i Europa, només un 8%. Una situació desavantatjosa que, segons Von der Leyen, es deu principalment “a l’augment de les distorsions comercials i les barreres d’accés al mercat”. Segons els càlculs comunitaris, aquest dèficit comercial va ser l’any passat de 300.000 milions d’euros.
Europa també acusa Pequín de fer servir el seu monopoli a les anomenades terres rares com a eina de pressió, i hi va haver crides per evitar colls d’ampolla en les exportacions.
Brussel·les reclama un “subministrament en què pugui con-
fiar” d’aquestes matèries pri-
meres essencials per a indústries estratègiques europees, com ara la defensa o l’automoció.
La presidenta de la Comissió Europea retreu a Pequín les pràctiques comercials injustes
Precisament per aquestes pràctiques comercials, Europa ha acabat imposant aranzels sobre els cotxes elèctrics xinesos, subvencionats pel Govern de Xi Jinping, un tema de què no van parlar a la cimera, alhora que les dues parts busquen la manera de trobar un acord per aconseguir uns preus mínims. Per respondre, la Xina va prendre represàlies contra les exportacions de brandi, carn de porc i productes lactis europeus, uns càstigs que ahir també va denunciar Von der Leyen. A més a més, va defensar que Pequín ha de fer més per obrir el pas a
les empreses europees al seu mercat en sectors com la carn, els cosmètics i els productes farmacèutics.
Hi ha tantes diferències avui dia que separen Europa de la Xina que només la celebració d’aquesta cimera ja es pot considerar exitosa. El president xinès, Xi Jinping, va ser més discret: l’únic que va comunicar en públic va ser la confiança que la Xina i la UE –que va descriure com a “forces constructives del multilateralisme i l’obertura”– enforteixin la “comunicació” i “fomentin la seva confiança”. “Malgrat les nostres diferències, que en tenim, podem trobar solucions pragmàtiques”, va afirmar Von der Leyen.
A la roda de premsa final, la líder comunitària no es va mossegar la llengua a l’hora de parlar de l’altre gran tema que amoïna Europa respecte a la Xina: l’amistat amb la Rússia de Vladímir Putin.
La qüestió ucraïnesa és una cosa que sempre ha provocat certa incomoditat entre els dos blocs. La Xina continua negant que hagi subministrat armament letal a Moscou, i també ha protestat formalment perquè Brussel·les inclogués al divuitè paquet de sancions Rússia dues entitats bancàries xineses –per prestar serveis de criptomoneda que posaven traves als efectes de les represàlies econòmiques contra Moscou– i cinc empreses amb seu en aquest país.
Tot i això, una revelació recent sobre una conversa entre el ministre d’Exteriors xinès, Wang Yi, i la cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, va mostrar l’interès de Pequín en el conflicte. Segons va avançar The South China Morning Post i va poder confirmar aquest diari, el titular xinès va assegurar davant de Kallas que Pequín no es pot permetre que Rússia perdi la guerra a Ucraïna perquè això els posaria a la diana dels EUA. A parer seu, si això passés, aleshores Trump tindria barra lliure per concentrar-se en l’ Indop acífic, el seu teatre d’operacions predilecte, i desviar l’atenció cap al gegant asiàtic.
“La Xina té influència sobre Rússia, igual que la UE té influència sobre Ucraïna, i esperem que la Xina faci servir aquesta influència per garantir que
Rússia es presenti amb serietat a la taula de negociació”, va assegurar Von der Leyen ahir a Pequín.
L’únic resultat concret de la cimera és una declaració conjunta en matèria de clima
L’únic avanç concret de la cimera va ser una declaració conjunta en matèria climàtica, forjada per la vicepresidenta comunitària Teresa Ribera, en què les dues parts van acordar liderar els esforços globals per defensar l’ Acord de París i respectar els compromisos de reducció d’emissions.
