La notícia, tot i que era esperada des de fa temps, va tenir un enorme impacte ahir a la nit per la rellevància històrica, les conseqüències a l’ Orient Mitjà i, fins i tot, la repercussió política interna a França. Emmanuel Macron va anunciar que París reconeixerà l’ Estat de Palestina al setembre a l’Assemblea General de l’ONU a Nova York.
Malgrat que es tracta d’una decisió diferida, el sol fet de comunicar-la, de posar una data segura, va provocar moltes reaccions, d’aplaudiment entusiasta i de rebuig rotund, per no dir d’indignació, atesa la condició de França de membre permanent del Consell de Seguretat de l’ONU i de país que acull la comunitat jueva més nombrosa d’Europa.
L’anunci solemne el farà Macron a l’ONU al setembre, però Israel ja respon amb indignació
El president francès, que adora el risc i també els focus, va escollir una manera relativament discreta per fer el pas, mitjançant una extensa carta dirigida al president de l’ Autoritat Nacional Palestina (ANP), Mahmud Abbas.
“Fidel al seu compromís històric per a una pau justa i duradora a l’ Orient Mitjà,
he decidit que França reconeixerà l’ Estat de Palestina
–afirma Macron–. Faré l’anunci solemne a l’Assemblea General de les Nacions Unides, al setembre”.
Macron ja havia previst el reconeixement al juny en una conferència, també a Nova York, en què també havia de participar el príncep hereu de l’ Aràbia Saudita, Muhammad bin Salman. Però el pla es va frustrar per l’atac israelià a l’ Iran.
Pel president francès, “la urgència és avui que cessi la guerra de Gaza i que la població civil sigui socorreguda”. Macron demana “l’alto el
foc immediat, l’alliberament dels ostatges i una ajuda humanitària massiva a la població de Gaza”. El cap d’Estat francès estima que no només cal construir l’ Estat de Palestina, sinó també “assegurar-ne la viabilitat” i “permetre que, acceptant la seva desmilitarització i el reconeixent plenament a Israel, participi en la seguretat de tot l’Orient Mitjà.
Fins avui, 148 països han
reconegut l’ Estat de Pales-
tina, aproximadament el 75%
dels membres de l’ONU. Però els Estats Units s’hi oposen
ferotgement, i Israel també, òbviament.
La reacció oficial a l’ Estat hebreu va ser molt virulenta, com calia esperar. Pel ministre de Defensa, Israel Katz, la decisió de Macron “és una vergonya i una capitulació davant el terrorisme, a més d’un estímul als assassins de Hamàs”. Segons Katz, en comptes de fer costat a Israel, el president francès “es dedica a debilitar-lo”. El vice primer ministre, Iariv Levin, va anar en la mateixa línia i va qualificar la decisió de “taca negra en la història francesa i una ajuda directa al terrorisme”.
L’esquerra francesa es va congratular per la mesura. Des de l’extrema dreta, però, es va deplorar. Un portaveu del Reagrupament Nacional ( RN), el partit de Le Pen, va dir que Macron havia fet “el millor regal a Hamàs”.
El president francès corre el perill de desestabilitzar el mateix Govern de coalició que encapçala François
Bayrou, un executiu ja feble i sense majoria a l’ Assemblea Nacional, ja que les opinions sobre el reconeixement de Palestina no són gens unànimes. Al Gabinet hi ha ministres molt proisraelians, com ara Manuel Valls, titular d’Ultramar, i d’altres que estan plenament d’acord amb la decisió de Macron.
