Pot semblar frívol menjar-se un plat de pasta en nom de l’antifeixisme, com passarà avui en més de 300 localitats italianes, però les arrels d’aquest gest són profundes.
Per al futurisme, moviment d’avantguarda italiana vinculat al feixisme, els espaguetis eren un plat provincià, propi d’una Itàlia que calia enderrocar: “Són una cadena al peu que Itàlia arrossega darrere seu. Un menjar
del passat que embruteix i incita a la mandra
i a la nostàlgia”, escrivia el 1930 el poeta Filippo Tommaso Marinetti. Tretze anys després,
però, es convertiria espontàniament en un símbol.
La primera ‘pastasciutta antifascista’ va ser oferta pels germans Cervi, després afusellats pels milicians de Salò
El 25 de juliol del 1943, els germans Cervi tornaven del camp i al principi no es van adonar de res. Després, ja a casa, hi va haver un enrenou: “Han arrestat Mussolini!”. La família, pionera de l’agricultura moderna, ja era llavors un referent de l’antifeixisme a la Bassa Padana, la plana al sud del riu Po, i no van perdre temps: “Cal celebrar-ho”. Cinc-cents quilòmetres més al sud, a la plaça Venezia de Roma, el dictador havia estat destituït pel Gran Consell del Feixisme i traslladat encadenat al Gran Sasso. Al seu lloc va ser nomenat Pietro Badoglio, un mariscal que fins aleshores havia estat molt proper a Mussolini i que com a primera mesura va declarar: “La guerra continua”, al costat d’ Alemanya. No hi havia gaire a celebrar, en realitat, però la notícia –arribada per la ràdio– que el Duce estava pres, després de 21 anys de tirania, mereixia algun tipus de celebració.
De manera que es van organitzar. Van aconseguir farina, van demanar mantega i formatge fiat a la formatgeria, i van preparar quilos de pasta. Una vegada tot va estar a punt, van col·locar els plats en un carro i els van portar tres quilòmetres fins al poble de Campegine, on els van repartir a la plaça. A aquella nit de festa hi va assistir tothom, fins i tot un camisa negra, segons recorda la memòria col·lectiva.
Després de l’alliberament de Mussolini pels nazis i la instauració de República de Salò, els set germans Cervi van ser afusellats el 28 de desembre del 1943 a Reggio de l’Emília. El seu pare, Alcide, conservaria per sempre més el seu record com a màrtirs de l’antifeixisme.
Vuitanta-dos anys més tard, la memòria s’ha conservat i s’ha difós com un miracle per tot Itàlia i més enllà. Avui, moltes taules es prepararan per a la pastasciutta antifascista . L’esdeveniment principal serà a la Casa Cervi, l’antiga propietat familiar convertida en museu i símbol del sacrifici dels opositors al règim, però se serviran centenars de quilos d’espaguetis en gairebé tres-cents pobles italians que formen part de la xarxa de les pastasciuttas . A la llista hi figuren també àpats organitzats a l’estranger, des de Cuba fins a Alemanya: “Ens ha arribat la notícia que a Nova Zelanda també han organitzat una espaguetada. No sabem quina hora deu ser allà, potser ja estan asseguts a taula!”, diuen de broma des del museu.
La festa havia caigut en l’oblit, però als anys noranta, sota el pòrtic de la Casa Cervi, un petit grup d’activistes va començar a reunir-se cada 25 de juliol per menjar espaguetis. “La idea va agradar a moltes associacions, que ens van demanar replicar-la en altres parts d’ Itàlia –explica Mirco Zanoni, responsable de coordinació de l’ Institut Cervi–. Nosaltres vam dir, òbviament, que sí, amb dues úniques condicions: la pasta ha de ser de franc i ha d’esmentar-se, d’alguna forma, el fet històric”. Ningú no pot lucrar-se, en resum: “És un esdeveniment en constant pèrdua”, ironitzen els organitzadors. Normalment, el finançament va a càrrec de l’ Associació Nacional de Partisans d’ Itàlia ( ANPI) i els municipis que s’hi adhereixen. Aquest any els beneficis de les iniciatives
es destinaran a l’associació Emergency per donar suport a la població de la franja de Gaza.
Però a la Itàlia governada per Giorgia Meloni, el partit de la qual evita qualsevol referència a la Resistència, els espaguetis antifeixistes continuen generant polèmica. Les iniciatives organitzades per avui han provocat fortes reaccions. A les xarxes socials hi apareixen veritables amenaces: “Hauríeu d’ennuegar-vos amb els espaguetis”, “la salsa serà vermella...”, es llegeix als comentaris de les pàgines del municipi de Sant’Arcangelo di Romagna. La mateixa mobilització de la ultradreta es registra a tot Itàlia. Al llac d’ Orta, al Piemont, Luigi Songa, exdirigent local dels Germans d’ Itàlia, va organitzar una provocació per criticar l’adhesió de l’Ajuntament d’ Omegna i va convidar els ciutadans a casa seva per a un “risotto amb tinta de sípia...”.