El jutge de Tarragona que investiga la trama d’ Hisenda de l’exministre Cristóbal Montoro ha tancat amb pany i forrellat l’intent de diversos perjudicats que s’indagui si l’Agència Tributària (AEAT) va lliurar dades confidencials i reservades a l’equip de l’aleshores ministre.
L’instructor rebutja la personació de l’exvicepresident del govern Rodrigo Rato, del fundador de Podem Juan Carlos Monedero o del periodista Javier Chicote considerant que la informació lliurada per qui era director de l’Agència Tributària, Santiago Menéndez, al mateix Montoro i al seu cap de gabinet, Felipe Martínez Rico, no suposa la comissió d’un delicte de revelació de secrets.
Del sumari de la causa s’ha sabut que Menéndez va arribar a traslladar més d’un centenar de correus electrònics a l’equip de Montoro amb informació fiscal d’enemics polítics, periodistes o personatges públics com ara el tennista Rafa Nadal o la baronessa Carmen Thyssen, a més d’informes d’auxili judicial que havien de ser lliurats als jutjats, com el del cas de Rato, el del cas Pujol o el de la caixa B del Partit Popular.
El titular del jutjat d’ instrucció número 2 de Tarragona denega la personació d’alguns dels perjudicats sota el pretext que perquè hi hagi un delicte aquesta informació reservada hauria de caure en mans de persones que no hi haurien de tenir accés. Pel jutge, el Ministeri d’Hisenda tenia dret a tenir aquesta informació perquè l’AEAT té una dependència jeràrquica amb el ministeri que llavors comandava Montoro.
En diverses interlocutòries, el jutge argumenta que l’Agència Tributària és una entitat de dret públic adscrita a Hisenda, a través de la secretaria d’ Estat d’ Hisenda, el titular de la qual és nomenat pel Govern central a proposta del ministre del ram.
“Si al ministre d’Hisenda li correspon la direcció superior de la secretaria d’ Estat que dirigeix l’AEAT, hem d’entendre que està plenament autoritzat per saber el contingut de les actuacions de l’AEAT, per la qual cosa el fet que sigui informat sobre tals actuacions forma part de les funcions que té atribuïdes”, es recull a la resolució. “Les dades fiscals indubtablement tenen caràcter reservat, no poden ser objecte de públic coneixement, no qualsevol hi pot accedir, però en aquest cas les persones que hi han accedit estan legalment autoritzades”, insisteix el jutge.
Segons l’instructor, la informació transmesa per mitjà dels correus analitzats no constitueix l’objecte del delicte “tractant-se de dades que, tot i que són reservades, no són en fitxers, suports, arxius o registres”.
