L’Executiu prohibeix ingressos forçats de persones amb trastorns mentals

Pocs són conscients del grau de patiment extrem en què viu una persona amb un trastorn mental, ja sigui crònic (com una esquizofrènia, per exemple) o puntual, que pateix una crisi. I no és humà que en aquests moments se’ls redueixin, fent servir contencions mecàniques, se’ls ingressi en un hospital psiquiàtric per força, en contra de la seva voluntat, un espai normalment fred, amb gent desconeguda, sense suport emocional... El patiment és indescriptible.

Així dibuixa la psiquiatra Belén González, comissionada de Salut Mental del Ministeri de Sanitat, la situació a què s’enfronten uns ciutadans amb una discapacitat psicosocial, que veuen vulnerats els seus drets més elementals pel fet de tenir un problema mental. “No passa en cap àmbit. Fins i tot amb les persones que cometen un delicte se segueixen procediments exhaustius per garantir que no es vulneren els seus drets. I si ha d’anar a la presó, el jutge ho ha de justificar de manera minuciosa. Perquè privar de llibertat és una decisió molt greu”. En cap àmbit, insisteix González, tret del cas de les persones amb algun trastorn mental, amb una crisi suïcida...

En cap àmbit no es priva de la llibertatuna persona sensedeixar-ne per escrit els motius i les alternatives

Davant aquesta evidència, el Govern central ha decidit prohibir els internaments involuntaris, “excepte en urgències vitals que posin en perill la vida del pacient o de tercers”. L’ingrés forçós ha de ser l’última opció. Abans, caldria buscar altres alternatives com ara atenció domiciliària, habitatges per atendre aquells episodis de crisi, pisos
tutelats, amb un entorn més
cuidat... I només en l’últim cas, l’internament involuntari, que ha d’estar àmpliament raonat i justificat.

Així ho indica el projecte de llei que reforma dues normes clau: la llei de Promoció de l’ Autonomia Personal i Atenció a les Persones en Situació de Dependència, i la llei General de Drets de les
Persones amb Discapacitat. I és en aquesta, en què han inclòs un article exclusiu sobre salut mental, que considera com una discapacitat psicosocial, ja siguin els trastorns mentals puntuals o crònics.

Dins d’aquesta reforma, s’ha introduït l’article 13 bis, que reforça les garanties en l’àmbit de la salut mental, alineant la legislació espanyola amb la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat ( CDPD). “Fa anys que les Nacions Unides estirent Espanya de les orelles pels ingressos involuntaris”, explica González.

Aquesta reforma legal deixa expressament prohibits els internaments involuntaris per raó de discapacitat, excepte en urgències vitals que posin en perill la vida del pacient o de tercers. En situacions d’urgència vital, se seguirà el que estableix la llei d’ Enjudiciament Civil (internament forçós), però deixant constància escrita del motiu, les alternatives explorades i la informació proporcionada al pacient.

Però s’estan oferint aquestes alternatives? El sistema de salut disposa de prou recursos per afrontar aquest nou model? La comissionada assegura que sí, que hi ha alternatives (hospitalització domiciliària, habitatges de crisi, pisos tutelats... tots “amb menys cost que els ingressos”) i recursos: “Hi ha gairebé 18 milions d’euros per prevenir el suïcidi, amb mesures d’intervenció de crisi, i 39 milions per a salut mental”, que inclou les reformes, per exemple, de les urgències.

També, queden expressament prohibides les intervencions involuntàries aplicades sense una avaluació individualitzada i el manteniment injustificat de mesures involuntàries (no podran tenir mai una finalitat de càstig).

La base d’aquest article és que tota actuació sanitària o assistencial en salut mental s’haurà de basar en el consentiment lliure i informat, un fet que en el cas d’aquestes persones no passa. En aquest sentit, si la persona necessita ajuda per decidir, es garantirà l’acompanyament adequat.

I si no pot expressar la seva
voluntat ni amb suports,
s’hauran de consultar els documents d’instruccions prèvies
o planificació anticipada de
decisions inscrits als registres corresponents.

El projecte planteja la revisió de l’article 763 de la llei d’ Enjudiciament Civil, que actualment permet internaments involuntaris. La reforma aprovada estableix un termini màxim d’un any per modificar-lo i adaptar-lo als estàndards internacionals.

“Aquest article representa un canvi profund en la manera d’entendre la cura, el consentiment i la dignitat en salut mental, avançant cap a un model comunitari i centrat en els drets humans”, resumeix González.