Una interlocutòria del jutjat de primera instància i instrucció 2 d’ Osca del 22 de juliol dona set mesos de termini al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) perquè lliuri les pintures murals de la sala capitular del monestir de Vilanova de Sixena, extretes el 1936 després d’un saqueig vandàlic de grups anarquistes, i que des del 1961 estan instal·lades al museu català.
La interlocutòria, coneguda ahir, suposa l’inici de l’execució de la sentència del Tribunal Suprem (TS) del 28 de maig, que establia el retorn del conjunt pictòric –una meravellosa joia de l’any 1200– al monestir de Sixena. El litigi va arrencar el 2014 i es va convertir en un front polític els anys del procés.
“Els tècnics del MNAC són els millors del món en pintura mural”, diu l’advocat de Sixena
Però ni tan sols ara, quan s’inicia l’execució de la sentència, som davant l’última paraula. Perquè el MNAC ara té deu dies per presentar un “cronograma alternatiu” al d’aquests set mesos, que són els que va exigir el Govern d’ Aragó per realitzar el retorn. La jutgessa planteja aquest termini, però ofereix a la institució catalana que proposi un “cronograma alternatiu” per a la devolució.
El MNAC ara pot plantejar un “incident d’execució” que pot comportar fins i tot la celebració d’una nova vista, de manera que els set mesos no han començat encara el compte enrere. A més, els deu dies que té ara el museu són només hàbils, i l’agost no
ho és.
I és ara, segons fonts del MNAC, quan plantejaran els seus arguments en contra del trasllat. O no exactament en contra del trasllat, sinó dels danys que el trasllat “amb absoluta seguretat” causarà a les pintures.
“El MNAC està en la seva posició de sempre: volem complir la sentència, però hi ha la paradoxa que, si ho fem, fem malbé les pintures irremeiablement”, diu un portaveu. En tot cas, les declaracions i manifestacions realitzades entre la sentència del TS del 28 de maig i la interlocutòria d’execució de dimarts no tenen valor jurídic. Sí que en tindran els informes que amb tota certesa presentarà ara el museu per sustentar la seva posició: que el trasllat pot suposar un risc irreparable per a les pintures. Aquestes obres estan qualificades com a bé d’ interès cultural i el MNAC té l’obligació legal de preservar-les. Si es fessin malbé, planteja el museu, la responsabilitat seria seva.
L’advocat de l’Ajuntament de Vilanova de Sixena, Jorge Español, va explicar ahir a aquest diari que “el primordial per a nosaltres, per sobre de la velocitat de lliurament, és la preservació de les pintures”. Español va afegir que, segons la seva opinió, “els tècnics del MNAC són els millors del món en pintura mural, els tenim el màxim respecte. Cal escoltar-los, sense la pauta catastrofista”, va afegir. “Que es revisi panell a panell i peça a peça –va prosseguir– i es desmunti la mentida que les pintures no es poden moure. Si algun tros es desprèn durant el trasllat, s’arregla. I si ara veuen que estan en un estat delicat, que les restaurin, cosa que no han fet en cinquanta anys. Nosaltres alimentem l’esperança que al MNAC s’hi imposi el sentit comú i assumeixi que això no pot ser allà”.
En el moment processal actual, les pintures tornaran a l’ Aragó 89 anys després “si no hi ha una expropiació del Ministeri de Cultura, i no crec que Urtasun sigui capaç d’una cosa així”, va dir Español.
El Govern d’ Aragó demanava que el jutjat imposés una multa de 5.000 euros al dia per cadascun de retard en el lliurament, però la magistrada ho ha deses-timat.
Un escrit del museu presentat al jutjat el 17 de juliol esgrimeix que la institució està preparant les licitacions corresponents per embalar tots els béns i poder dotar-los d’una assegurança de transport.
