La pluja de Zúric no va entelar ni va deslluir. Passada la mitjanit Espanya celebrava el pas a la final de l’Eurocopa fora de l’estadi Letzigrund al costat de l’autocar que havia de portar la selecció femenina espanyola de tornada a Lausana (més de 200 km). No hi havia pressa. “Baixeu, baixeu!”, demanava Cata Coll a les seves companyes perquè s’unissin a la festa que encapçalava Martín-Prieto amb un bombo. Les jugadores saltaven al ritme de Follow the leaderi cantaven amb la cançó El principio de algo, de La La Love You. “Solo intento decir que por ti de repente la cabeza me va a más de 220”, cantaven a pur crit.
Era la primera victòria sobre Alemanya i significava una classificació històrica per a la final continental. L’ocasió ho mereixia. Es va celebrar amb el cor, es va guanyar amb el cap. Perquè el triomf era fruit d’una feina reposada i d’un partit molt ben preparat des del laboratori del cos tècnic.
El futbol és un joc d’errors i es decideix per tocs de genialitat improvisats, però també té la seva ciència. I Espanya va arribar a la semifinal de Zúric amb la lliçó ben apresa. El secret de l’èxit va ser que l’equip va saber traslladar les consignes rebudes.
No és fàcil recordar els consells de la xerrada tècnica i els vídeos amb les revolucions tan altes. Però allà pot residir la clau. En el cas de la roja, va marcar la diferència. Ja que pràcticament tot el que va passar a la gespa estava previst a la inseparable llibreta amb què Montse Tomé viu els partits a la banda.
Es va celebrar el pasa la final amb el cor, però el primer triomf contra Alemanya va tenir molt de cap
L’ arrencada germànica no va agafar desprevinguda Espanya perquè el cos tècnic havia avisat. “Sabíem que Alemanya té 20 minuts inicials molt bons i pensàvem que podria ser així”, va analitzar la seleccionadora. Tant contra Suècia (7) com contra França (25), les alemanyes havien marcat abans de la mitja hora. Contra Polònia (52) i Dinamarca (56) va ser al cap de poc de sortir del descans.
Superat aquell primer tràngol, Espanya va guanyar el control de la pilota: 301 passades bones a la primera part per a un total de 628 en els 120 minuts, per les 254 que van completar les alemanyes. Una diferència que també es veu en la possessió: 67%. Però sempre intentant evitar les pèrdues en zones perilloses. “Hem pensat que no caldrien gaires pilotes per dins. Per això buscàvem de seguida les extrems per arribar a dalt i allà començar a jugar per dins. Crec que ha estat un encert”, va constatar.
Una altra de les preocupacions era a les bandes, on Ona Batlle i Olga Carmona van haver de multiplicar-se. Totes dues van fer una feina “espectacular”. “Havien de tenir molta exigència. Bühl i Brand són el millor d’ Alemanya”. La recepta era clara. “Havien d’intentar que rebessin d’esquena i ho han interpretat molt bé. Quan les van aconseguir encarar, han guanyat molts duels”, les va felicitar Tomé.
La frase va passar desapercebuda en la roda de premsa de la prèvia de la seleccionadora. “També té els seus punts febles”, va dir quan li van demanar per Ann-Katrin Berger. Resulta que, com que juga al Gotham amb Esther, els analistes de la selecció espanyola l’han vista molt. I Carlos Sánchez, entrenador de porteres d’Espanya, va detectar una esquerda en la número 1 alemanya: en determinades accions pensava més a avançar-se al centre que no pas a tapar un xut amb poc angle. “Sabíem que en aquestes situacions deixava lliure el primer pal”, va revelar Aitana. “L’he vista clara, he vist un forat al primer pal i he xutat amb tot el que tenia. No m’ho he pensat dues vegades perquè no volia arribar als penals”, assegurava l’autora del gol. “Ha estat una passada a la xarxa”, va definir. Però el mèrit és que en una acció tan ràpida, després de 113 minuts, alguna cosa li va fer clic al cap. “Són accions momentànies però recordes el que has estudiat”, va apuntar sobre aquella feina en l’ombra que poques vegades veu la llum.
La seleccionadora ja havia apuntat a la llibreta els noms de les cinc llançadores per a la possible tanda
La informació val or, i en aquest cas, una final. Però per si de cas, Tomé ja tenia clar les llançadores d’ Espanya per a una hipotètica tanda. “La llista dels cinc noms la teníem abans del partit”, va detallar, tot i que la seleccionadora espanyola sentia “una confiança
absoluta”. Un avantatge de tenir les coses sota control. I és que aquell principi d’una cosa gran es va forjar molt abans del xiulet
inicial.
