Impossible haver-ho dissenyat més bé. Ni més emocionant ni més lacrimogen. La selecció espanyola masculina de waterpolo va guanyar el quart títol mundial a Singapur en el comiat de Felipe Perrone, el capità dels 13 Mundials, el dels 24 anys de carrera i l’home que “va revolucionar” el joc, segons explica el seleccionador David Martín. Una llegenda que va marcar l’últim gol d’ Espanya (el 15-12) contra Hongria, el que certificava el títol, i qui va adormir la pilota a les seves mans quan la possessió expirava i l’alegria es destapava a la banqueta espanyola.
Unai Aguirre va plorar després d’un últim quart descomunal. David Martín es va exclamar i va mirar cap al cel, un gest de record als seus pares, i segurament una felicitació per haver-li brindat un final de pel·lícula per al seu segon mundial al capdavant de la banqueta i per al comiat del seu amic Felipe Perrone. Tot sol enmig de la piscina, tothom el va aplaudir i World Aquatics li va brindar un emocionant vídeo. Ja al podi, va rebre el trofeu i ho va celebrar com si fos el seu últim dia. Ho era. “No tinc paraules, no tinc veu, és el final somiat. Ha estat un any dur després de París, ens vam recuperar, vam tornar a demostrar el que som. És el final que una llegenda es mereixia, estic molt content per en Felipe”, va dir el seleccionador, sense veu, perquè el partit va passar per tots els estats possibles.
La selecció espanyola liquida Hongria i acomiada el seu gran capità: “El final que es mereixia una llegenda”
Hongria i Espanya van regalar un primer quart atractiu, en què els atacs van predominar. L’equip de Martín va trobar la fórmula en les superioritats per ser efectiu, amb poca circulació i tirs ràpids dels millors llançadors: Bernat Sanahuja, escollit MVP del partit, en va marcar tres, i Álvaro Granados, millor jugador del torneig, en va fer dos. Hongria va replicar una vegada i una altra perquè té un armament pesant, tant era si apareixien Angyal, Fekete, Vigvari o Vamos. Amb 5-5 es va donar pas a la treva abans del descans. Els porters van millorar, les defenses van augmentar el ritme i Espanya es va posar 6-7.
Hongria, però, és el bressol del waterpolo. Hi ha més piscines que bars i els cau talent del gorro. Ho van capgirar amb més agressivitat en defensa. Van passar a dominar per 10-9, però Espanya es va agafar a la vida amb gols de Sanahuja i Granados en superioritat. Els braços no van tremolar. 10-11. Arribava el tram clau.
Dues parades d’Unai Aguirre i els pals van frenar Hongria, que va veure com Munarriz i Granados posaven en avantatge de dos Espanya (11-13). Quedaven dos minuts i Unai Biel va marcar l’11-14 definitiu. No hi havia temps. Es va desencadenar la bogeria i fins i tot Edu Lorrio va jugar l’últim minut a la meta. Tots els detalls, com una obra mestra. El que va ser Espanya. El que va ser Perrone.