La reunió d’ahir del BCE no va oferir sorpreses: Lagarde va deixar inalterat els tipus d’interès, després de vuit reduccions consecutives des de la facilitat de dipòsit assolit el setembre del 2023 fins al 2% de juny. El manteniment, que no haurà fet gaire contents els governs d’alguns països, reflecteix els efectes combinats d’un ampli ventall de situacions. En primer lloc, una inflació continguda ja situada en l’objectiu del BCE i que, a més, es veu reforçat per un euro que es continua apreciant (un 13% des del gener) i que, en els 1,176 dòlars assolits aquests dies, tendeix cap al límit que el BCE començaria a veure preocupant, el d’1,20 dòlars. Un euro fort, amb els seus efectes sobre la disminució de preus de les importacions afegits a la caiguda dels de l’energia, formen un favorable ambient per continuar mantenint l’objectiu IPC de l’eurozona en el 2% que vol el BCE. En segon terme, recuperació de l’economia de l’eurozona (un 0,6% el primer trimestre). Malgrat que una part reflecteix estocs acumulats davant el temor de la guerra aranzelària, cal esperar nous impulsos procedents dels programes d’armament del conjunt de la UE i, en particular, de l’increment de l’endeutament alemany per finançar, a més, infraestructures. En aquest context, el BCE destaca al diagnòstic el robust mercat de treball, l’alça de la renda familiar, una sòlida situació financera d’empreses i famílies i la millora de la confiança empresarial. Finalment, el que sembla que serà l’acord entre la UE i els EUA en aranzels, que el situaria en el 15%, no gaire superior al 10% existent des de l’abril, cosa que significa aclarir el panorama del pròxim futur, a què també ha contribuït l’acord EUA- Japó. En suma, un escenari que confirmaria el que Lagarde va dir fa més d’un mes sobre el final del cicle de reduccions de tipus d’interès. I que s’afegeix al d’algunes de les mesures extraordinàries instrumentades pel BCE en crèdit (els dirigits a la banca a tipus negatius i que ja van ser amortitzats a mitjans de l’any passat)
i a l’inici de la reducció, modesta
fins ara, de l’estoc de deute públic, fonamentalment acumulat al balanç del BCE.
La decisió del BCE provocarà tensions en certs països de l’eurozona
En conjunt, doncs, una valoració positiva de la situació i de les expectatives futures, que permeten al BCE normalitzar part de la política monetària. Això provocarà tensions en el finançament dels endeutats sectors públics de l’eurozona, com ara el d’ Espanya, amb un pes creixent dels interessos sobre uns pressupostos tensats per l’augment de la despesa militar. Aquest és un dels greus problemes heretats: els governs necessiten continuar amb una política de diners fàcils i barats. Però, amb la decisió d’ahir, sembla que s’ha deixat pas a una nova situació.